L’ampliació de la querella contra aquest darrer, exministre d’Interior, ja s’havia anunciat fa uns mesos. Llavors, l’entitat presidida per Elisa Muxella i Drets van anunciar que acusarien de Fernández Díaz dels delictes de coaccions, extorsió i xantatge, que és el mateix pel qual se segueix la causa ja judicialitzada i dirigida pel batlle Manuel Santolària contra els inspectors de policia -alguns exalts comandaments o antics agregats d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra- Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso.
S’acusa l’expresident espanyol i també l’exministre Cristóbal Montoro de fer enviar informació falsa al FinCEN i de posar contra l’espasa i la paret membres del Govern d’Andorra
Aquella ampliació de querella ja anunciada i que avui s’ha materialitzat anava contra l’esmentat Fernández Díaz però també contra l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez i l’exdirector general de la policia Ignacio Cosidó. A més a més, i segons que han explicat Muxella i el jurista membre de Drets Agustí Carles, també se sol·licita que s’ampliï la querella a l’expresident espanyol Mariano Rajoy i als exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro i d’Interior Jorge Fernández Díaz per dues qüestions diferents: per falsedat documental atès que haurien estat els promotors de l’enviament de suposada informació falsa al FinCEN per tal que elaborés un dossier contra BPA i per un delicte de coaccions a organismes constitucionals.
Entenen l’IDHA i Drets que durant la reunió que el 8 de gener del 2015 hi va haver al Principat entre Rajoy i Montoro i diversos integrants del Govern andorrà s’hauria posat l’Estat andorrà entre l’espasa i la paret fins al punt que l’executiu del Principat “va adoptar les seves decisions tècniques” per acabar intervenint, un parell de mesos més tard, Banca Privada d’Andorra. En l’escrit d’ampliació de querella presentat aquest matí se sol·licita, entre altres, que declarin com a testimonis l’excap de Govern Toni Martí, i els exministres Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé per tal que exposin la seva versió sobre aquella trobada amb Rajoy i Montoro i tota la successió de fets.
Bona part dels nous indicis o elements probatoris que han servit a l’IDHA i a Drets per sol·licitar l’ampliació de la querella provenen d’una declaració que com a testimoni i a petició de la Batllia d’Andorra va fer el controvertit excomissari de policia espanyol José Manuel Villarejo. Empresonat al centre penitenciari d’Estremera, a Madrid, per altres causes, Villarejo va declarar en el marc de la querella interposada el 2017 per les extorsions a directius de BPA. Per la mateixa causa també ha declarat com a querellat Martín Blas, que hauria mostrat diverses “contradiccions” com per exemple negar que ell era el denominat ‘Félix’ quan “queda acreditat de moltes altres formes que aquest era el seu nom de guerra”, segons que ha dit Agustí Carles.
En el marc de la causa, Villarejo ja hauria declarat que la policia patriòtica espanyola va enviar tèlexs al FinCEN amb informació incerta
Tant Carles com Muxella han estat molt clars i contundents en assegurar que tots els elements que han anat recollint durant els dos darrers anys, d'ençà que van presentar la querella inicial, els han portat fins als màxims responsables del govern espanyol. "Els policies actuaven per ordre dels seus superiors. Per tant, les persones a les quals es proposa ampliar la querella són els últims culpables" de les maniobres dutes a terme per "atemptar contra la nostra sobirania", tal i com ha explicat la presidenta de l'IDHA.
Tant Muxella com el jurista integrant de Drets han assegurat no tenir prou elements com per poder dir que hi va haver una conxorxa entre Espanya i Andorra per anar contra BPA. Però han assegurat que sí que tenen indicis suficients per assegurar que l'Estat espanyol va falsejar informació per poder originar la intervenció de BPA. Segons que ha explicat, per exemple, Agustí Carles, Villarejo hauria reconegut en la seva declaració com a testimoni, "per la qual cosa no pot mentir", que la denominada policia patriòtica espanyola "havia enviat uns tèlex, i ell va parlar de tèlex, al FinCEN" amb informació que no seria correcta.
El jurista també ha explicat que estan pendents que s'aixequi la immunitat diplomàtica de Celestino Barroso per mirar que el batlle encarregat del cas li pugui prendre declaració com a investigat, com a querellat. En el cas de Bonifacio Díez aquesta immunitat ja l'hauria perdut i s'estaria tramitant judicialment la petició perquè l'exagregat d'Interior de l'ambaixada espanyola hagi de respondre davant de la Batllia. Ni l'IDHA ni Drets no han contactat directament amb l'ambaixada d'Espanya a Andorra, però tant Muxella com Carles han reconegut que tot i els passos que està fent ja sia l'administració com la Justícia andorrana, la resposta espanyola no està sent fluïda.
Comentaris (4)