L'INAF indigna el conseller de MoraBanc que va fer d'administrador de BPA

Qui fins al 2011 va ser director general de Banc Internacional-Banca Mora (BI-BM), avui Mora Banc, Joan Quera, que des de llavors va passar a ser conseller de la mateixa entitat, treu foc pels queixals contra l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Quera, que en els primers compassos de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA), va formar part del trident que composava l’administració mancomunada del banc intervingut no s’ha pogut reincorporar a les seves tasques a MoraBanc, segons diverses fonts, degut a les condicions imposades per l’INAF i amb les quals el dirigent bancari no comptava. Joan Quera va ser reclamat formalment per l’INAF -de mutu acord amb el Govern- per configurar juntament amb Carles Salvadó i Santiago Guillén l’equip que havia de comandar l’administració de BPA durant la seva intervenció. Tots tres (el nom de Salvadó, exdirector de l’INAF, havia sonat des del primer moment) van agafar el comandament de la nau encara no 72 hores després que es publiqués la nota del FinCEN i el cap de l’executiu, Toni Martí, anunciés la intervenció del BPA en nom de l’INAF. Les primeres hores d’intervenció les van liderar dues tècniques del propi regulador financer. Quera va sol·licitar com una mena de dispensa de Mora Banc (oficialment una excedència) per poder afrontar el repte d’esdevenir administrador mancomunat. Salvadó, Guillén i el propi Quera van acceptar el convit enverinat més per donar suport a les institucions financeres del país i a la plaça que no pas per una altra cosa. Cap dels tres ja no estava a ple rendiment professional al sector. Però per exemple el mateix exdirector general de BI-BM hi mantenia un vincle directe i a primera línia com a integrant del consell d’administració de l’entitat al seu dia vinculada a BBVA, des d’on va aterrar Quera al Principat. La tasca dels administradors mancomunats no va ser fàcil. De fet, i especialment en el cas de Salvadó, hi va haver moltes discrepàncies amb l’INAF i amb el Govern. En més d’una ocasió van lamentar les pressions i ingerències polítiques i, fins i tot, es van arribar a plantejar en alguna ocasió, o bé en bloc o bé individualment, presentar sengles dimissions. Agafant gairebé per sorpresa l’executiu i el regulador, l’administració de BPA, per exemple, va instar la suspensió judicial de pagaments. No volien incórrer en cap acció que els pogués comportar una reclamació de responsabilitats personals. Va anar passant el temps i al cap de tres mesos, aproximadament, i un cop creada l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) gràcies a l’aprovació de la denominada ‘llei BPA’, l’AREB va passar a agafar el comandament del banc. Finalitzada la seva missió com a administrador, Quera va mostrar la seva disposició de reingressar a MoraBanc, un fet que sempre havia donat com a cert i que era la seva voluntat i pretensió. Poc després de tornar a les seves responsabilitats a l’entitat propietat de les famílies Mora i Aristot, el directiu bancari va ser avisat que havia estat citat per l’INAF. Llavors va ser quan se li va informar que en el contracte que havia firmat amb el regulador hi constava una clàusula (de fet, una clàusula tipus en aquest tipus de documents del sector financer) que li impedia tornar a l’activitat financera durant dos anys vist que disposava d’informació privilegiada d’un ‘adversari’. Almenys inicialment, MoraBanc hauria expressat les seves dificultats per esperar el termini imposat per l’INAF.