Sobre aquesta darrera qüestió, i després de parlar amb el ministre d’Educació, Eric Jover, els responsables del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) s’esperaran uns dies més abans de no emprendre cap acció. Estaran a l’aiguat els moviments legals que pugui fer el Govern i de si aquests reeixeixen o no ho fan.
El conseller general liberal Jordi Gallardo ha entrat una demanda d’informació a Sindicatura perquè Govern li faci arribar tota la documentació relacionada amb l’adjudicació del servei de la bicicleta elèctrica. Els liberals ja fan denunciar durant el debat sobre el pressupost un seguit de possibles irregularitats i dubtes entorn la legalitat de la concessió d’aquest servei, al ‘forçar’ la interpretació de la llei per finançar la bicicleta elèctrica com a servei públic quan aquest no ho és. Davant d’aquests dubtes i per analitzar tot el procés d’adjudicació, Gallardo sol·licita que se li faci arribar l’expedient de contractació, l’informe d’obertura dels plecs i qui va participar-hi, les ofertes presentades (amb les corresponents valoracions) i els plans de negocis de les empreses concurrents al concurs.
A més, la demanda d’informació inclou la totalitat dels informes realitzats durant tot el procés pel departament, tots els informes –incloent-hi les notes– emesos per la Intervenció General i el conveni signat entre els comuns i Govern al qual el ministre de Finances, Jordi Cinca, va fer referència durant la sessió del Consell General del passat 1 de març del 2018. Per últim, la petició inclou que Govern detalli ‘tota la legislació aplicada’ en el concurs per oferir el servei de bicicleta elèctrica i qualsevol altra documentació relacionada amb el procés. Amb aquesta demanda d’informació “el grup liberal espera poder aclarir els dubtes entorn la partida del Pressupost que finança el servei de la bicicleta elèctrica i que ja es van denunciar al ple del Consell General”, exposa Jordi Gallardo.
Petició del PS
De la seva banda, i en relació a la sentència referida a la demanda d’un docent que va ser declarat no apte en el primer dels concursos convocats per educació per consolidar les places eventuals i ha acabat originant l’anul·lació del procés per part de la sala administrativa del Tribunal Superior, el conseller general del PS Pere López ha presentat una extensa demanda d’informació mitjançant la qual vol poder accedir a la màxima documentació possible sobre la convocatòria per poder analitzar què ha passat i què s’ha fet malament. El parlamentari ha alertat del “neguit” que els fets han generat entre la comunitat educativa i ha lamentat les conseqüències que pot tenir la “incorrecta” manera de fer del ministeri.
Amb l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, López vol que, des de Govern, se li trameti tota la documentació existent sobre “la convocatòria de places vacants per al personal del Cos Especial d’Ensenyament del ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, efectuada l’any 2016, el resultat de la qual ha estat ara anul·lat per sentència del Tribunal Superior”. Així, el parlamentari sol·licita en primer lloc “l’edicte de convocatòria, amb tota la informació sobre els requisits demanats als candidats i relació de les diferents fases del procés de selecció”.
López: "S'haurà de fer alguna acció política vista la magnitud de l'aparent errada del ministeri"
El conseller general també vol que se li faciliti informació sobre els membres del comitè de selecció així com el currículum vítae de cadascú d’ells. Al mateix temps, vol tenir “la relació dels assessoraments contractats per realitzar la convocatòria”, el seu cost i el “llistat de tasques realitzades”. Interessa especialment si “van participar en l’elaboració i/o la correcció de les proves realitzades als candidats”. Un altre punt de la demanda, justament, fa referència a la petició de tenir accés a aquests exàmens. La petició també inclou, entre altres, la demanda dels “resultats obtinguts per totes les persones presentades a la convocatòria en les diferents fases del procediment”. A la vegada, es vol accedir a les “resolucions del comitè tècnic i del Govern declarant la idoneïtat o no de cadascuna de les persones presentades”.
López ha explicat que la demanda d’informació “la fem davant el neguit que ha provocat al món de l’ensenyament” l’anul·lació del concurs i ha advertit que la situació “pot comportar conseqüències greus”, ja que “la sentència assenyala importants defectes de forma” en la convocatòria i el procediment. “Al nostre entendre és una llàstima que un compromís en bona part incomplert per Govern com és el d’anar consolidant places fixes es trobi amb entrebancs tan significatius per la forma de procedir tan inadequada i incorrecta”, ha denunciat. El parlamentari socialdemòcrata ha avançat que “donada la transcendència que pot tenir i a partir del que s’indica en la sentència, analitzarem la documentació de forma molt acurada”. Així, ha advertit que “molt probablement tindrà un trasllat via pregunta o alguna acció política vista la magnitud de l’aparent errada per part del ministeri i la manera tan inadequada de procedir en aquesta convocatòria de places”.
El SEP
Lligat amb el concurs convocat el 2016 per Educació i que ara la Justícia qüestiona de forma molt notable, el SEP esperarà a fer qualsevol pas abans no acabi tot el procés judicial. El Govern, via ministre d’Educació, ha comunicat que encara espera per alguna acció més. En concret, preveu fer un incident de nul·litat. Aquest procediment és, clarament i en el 99% dels casos, desestimat. I sols és un pas processal previ per acudir al Tribunal Constitucional. La sentència del Tribunal Superior ja és ferma i executiva i, en principi, una decisió del TC no l’hauria de fer canviar. L’Alt tribunal no és una tercera instància i només pot anul·lar les decisions dels òrgans jurisdiccionals d’instància quan les seves resolucions són incongruents, mancades de motivació o arbitràries. En el cas concret, no semblaria que es doni cap d’aquests escenaris. Més encara, en la seva resolució, la sala d’administrativa del TS envia un petit dard a la Batllia quan li retreu que malgrat que en la seva sentència de primera instància ja va advertir de les anomalies, aquestes anomalies no van donar lloc a cap conseqüència i va acabar donant la raó al Govern.