La intenció inicial del SAAS era acomiadar de forma causal el traumatòleg, més enllà d’altres accions que es poguessin fer. Al final, però, segons fonts del ministeri de Salut, que ha estat informat les darreres hores de la decisió última de la direcció de l’hospital, la instrucció de l’expedient disciplinari es va allargar més del que tocava i, alhora, la normativa laboral actualment vigent i que podria ser d’aplicació al cas concloïa que la falta comesa, tot i ser molt greu, hauria prescrit pel temps transcorregut. D’aquí que, segons les fonts consultades, el SAAS no ha volgut forçar la màquina des del punt de vista laboral.
El ministeri de Salut, la CASS i el Col·legi de Metges també ha estat informada de la decisió i haurien rebut la resolució amb els detalls de l'expedient
I més quan ja fa alguns mesos que Torrero va anunciar que, per voluntat pròpia, deixava la institució, a la qual va arribar el 2003, el darrer dia del 2018. El traumatòleg prestava actualment serveis per compte propi després d’haver estat una dotzena d’anys assalariat del SAAS. La direcció de l’organisme sanitari públic, segons les fonts consultades, ja se sentiria “confortable” amb la sortida del facultatiu. Això no treu, però, que el SAAS hagi fet la feina, és a dir, tancar l’expedient, fins al final de tot. I en el darrer extrem, tot i considerar que des del punt de vista laboral s’ha de considerar prescrita la mala praxi professional, no es vol deixar passar una actuació que des de la direcció del centre hospitalari, segons les citades fonts ministerials, es creu que té molts números que pot ser delictiva.
El SAAS, segons les mateixes fonts, hauria fet arribar el resultat final de l’expedient, com a mínim, a tres organismes de naturalesa sanitària o mèdica i al ministeri públic per tal que les quatre institucions obrin en conseqüència si ho creuen escaient. Així, el ministeri hauria rebut un extens document amb la resolució de l’expedient disciplinari, que ja havia tingut una primera part arxivada amb l’anterior direcció del SAAS. Però que l’actual direcció de l’hospital la va reobrir a mitjan any passat en aparèixer nous elements: en essència, la pacient víctima de la suposada errada mèdica no va reconèixer com a pròpia la firma que apareixia en el consentiment informat, el segon en relació a la mateixa operació i signada amb poques hores de diferència, inclòs en el seu historial clínic.
El facultatiu va deixar la institució, en què prestava servei des del 2003, el darrer dia de l'any passat, després de rebatre fins al darrer moment les acusacions
El ministeri de Salut, dèiem, ha estat un dels organismes que ha rebut el document amb la resolució final. També la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), per si hagués de valorar una eventual desconvenció del facultatiu; i el Col·legi de Metges, perquè conegui de primera mà l’evolució de la instrucció. Segons les fonts consultades, el document és prou extens i detallat. I s’exposen encara que sigui en alguns casos de manera sintètica, tots els passos donats. Declaracions recollides, peritatges fets, interpretacions jurídiques…
Fins a arribar a proposar, des del punt de vista laboral, l’arxiu del cas per prescripció, alhora que quan es va tancar l’expedient de forma definitiva Torrero ja havia deixat de prestar servei pel SAAS. Però a banda d’això, segons les fonts, també s’exposa en el document que fa uns dies el SAAS ja va posar els fets en coneixement de la fiscalia -que tindrà al seu abast l’historial sencer en relació a la intervenció quirúrgica controvertida-, alhora que ara se li remet la resolució, suposadament, per si els fets protagonitzats pel metge -a qui directament no es pot atribuir la falsificació de la firma però sí que aquesta, en qualsevol cas, l’hauria cobert de la mala praxi o l’error per dol o negligència- poguessin ser constitutius dels delictes de lesions i de falsedat en document públic.
Comentaris