Camps va ocupar la gerència de l’ens comarcal urgellenc fins al juliol, després de vuit anys al càrrec i més de dotze a la institució. És una persona de la confiança de l’exalcalde de la Seu Albert Batalla amb una sòlida formació a nivell politòleg i també tenia una clara implicació amb les joventuts de Convergència (JNC), primer, i amb la formació majoritària durant anys a Catalunya. Aquest currículum tan marcadament polític ha “sorprès” -aquesta és l’expressió que han usat les fonts- diversos components de les minories encampadanes i el seu entorn. Però el que realment ha molestat més és el fet que, suposadament, no s’hagués informat que la contractada va estar implicada en una investigació judicial en la recta final del mandat municipal passat.
L’exgerent del Consell Comarcal de l’Alt Urgell va ser un dels càrrecs investigats el març passat en una causa pels delictes de prevaricació, malversació, contra l’administració pública, frau contractual, frau de subvencions i negociacions prohibides a funcionaris
Amb la tibantor del ‘procés català’ com a rerefons, el març passat, arran d’una querella de la fiscalia, la Justícia espanyola va obrir una causa pels delictes de prevaricació, malversació, contra l’administració pública, frau contractual, frau de subvencions i negociacions prohibides a funcionaris contra quatre càrrecs polítics urgellencs. Un d’ells, justament i en tan què gerent del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, era Sara Camps. També es va passar a investigar l’esmentat Batalla i els regidors Mireia Font i Jesús Fierro.
En el marc d’aquella causa, presumptament relacionada amb subvencions de la UE, fons Leader i Feder, que no s’haurien destinat al motiu pel qual es van donar, es van fer registres tant a l’Ajuntament de la Seu com al Consell. Cert que aquells fets van quedar diluïts com tants que s’han emmarcat en la pugna sobiranista-constitucionalista, però el fet que hagin tornat a transcendir -ho ha recordat d’entrada ‘La Valira’ després que l’Altaveu anunciés el fitxatge de Camps per part del comú d’Encamp- han generat malestar, com ha pogut comprovar aquest digital.
Dins mateix de la majoria demòcrata-liberal, algunes fonts properes han mostrat el seu “disgust” per la gestió de tot plegat, i per no ser conscients de la situació. Almenys, no haver estat informats quan tocava, degudament, i per qui tocava. I aquesta situació transcendeix just quan encara el ‘cas CNAU’ és ben calent -el paperot amb el fitxatge de l’exministra Cristina Rodríguez- i no ha agradat ni poc ni gens, per exemple, els socis liberals tant al Govern com al comú d’Encamp. Amb Sara Camps passa el mateix. Fins al punt que en algun cas extrem i per ara no compartit es demana fer marxa enrere en la contractació.