Aquesta seria la conclusió, traduït a un llenguatge planer, de la darrera aportació tècnica feta per la Fundació Marcel Chavalier, dirigida pel geòleg Valentí Turú i que, en principi, i després de les anàlisis geotècniques fetes a través de les dades disponibles i els programes informàtics especialitzats a l’efecte ja no preveu fer cap més aportació al debat sobre el succeït el 10 d’agost. Bé, sobre el despreniment que va tenir lloc aquell dia i els suposats moviments geològics que a poc a poc la muntanya va anar fent des d’anys abans.
El que deixa molt clar el nou ‘post’ de l’esmentada fundació, i en això no cal ser gaire tècnic per entendre-ho, és que el moviment sísmic que hi va haver amb epicentre a l’Alt Urgell el mes d’abril no va ser el generador de res. Una altra cosa és que davant un terreny en un estat crític i una inestabilitat latent, qualsevol cosa contribueix a incrementar el deteriorament. Anys abans, però, ja hi va haver un altre terratrèmol amb afectació hipotètica a la zona i no va tenir cap repercussió. I fins i tot aplicant un sisme de magnitud superior al que hi va haver a l’abril entre Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet però plausible en aquestes contrades al terreny lauredià en bon estat no hi hauria hagut l’impacte generador de l’esllavissada.
La Fundació Marcel Chevalier remarca que “amb l'inici de l'excavació la descompressió del massís es produeix entre el 2014 i el 2016” i hi afegeix que “la posta en tensió del mur ancorat que sostenia el pes del vessant va manifestar del trencament del talús per sobre del mur. Efectivament l'anàlisi de les fotografies del 2016 s'observa que el mur està trencat a la part alta del mateix, i aquest trencament progressa al 2017 en altres porcions del mur, però sempre en la part superior del mateix. El trencament generalitzat del peu del vessant s'hauria produït seguint un sistema de falles conjugades. Aquestes acostumen a estar associades a la descompressió del vessant”. El descalçament que dèiem.
La Fundació Marcel Chevalier conclou que el sisme de l’abril no va ser el detonador de res i reitera que la descompressió del massís “es produeix entre el 2014 i el 2016”
Aparentment, ho mantenen també els experts de la fundació, el mur de formigó projectat i els ancoratges, tot i el desgast observable a ull nu, haurien fet la seva funció de retenció del vessant. No se sabrà amb certesa, és clar, fins que es tregui la runa si és que mai s’acaba retirant. Però seria del tot plausible que l’espai del mig de la muntanya, que amb més o menys encert sempre va tenir una certa contenció, s’hagi subjectat força bé. El problema escau perquè no es va prevenir mai de protegir el forat excavat i sense manteniment des dels darrer any i mig s’hi van acumular fins a 12 metres d’alt d’aigua en línia recta. Litres i litres d’aigua que van sortir projectats contra el Punt de Trobada i el van malmetre.
L’aigua, de ben segur, i això ho diuen altres experts en la matèria, no pas la Fundació Marcel Chevalier, va contribuir a descalçar progressivament el subsòl. I que anés tibant avall. El mur va fer a priori la seva feina i es esquerdes que ja es visualitzaven fa temps per sobre del talús van acabar essent grans fractures per on va col·lapsar tot plegat.