La resolució de la qual ha estat ponent la batlle Immaculada Rodríguez, que formava tribunal juntament amb Sònia Tumí i Xavier Colom, arriba gairebé vuit mesos després que els Viladomat interposessin la demanda administrativa. I quan les obres ja estan molt avançades. La sentència que desestima les pretensions dels accionistes majoritaris de Saetde es va dictar el 21 de febrer i ha estat notificada recentment, fins al punt que fonts properes a la societat que explota les estacions de Grau Roig i el Pas de la Casa no haurien tingut accés encara al text.
La decisió es pot recórrer davant la sala administrativa del Tribunal Superior. Però no és gens clar que els Viladomat ho facin, segons les fonts consultades. Les mateixes fonts han assegurat que quan tinguin accés al veredicte s’haurà d’estudiar bé i analitzar l’impacte d’un eventual recurs. Si hi ha marge perquè el Tribunal Superior es carregui de dalt a baix els arguments de la primera instància, el recurs podria ser efectiu malgrat que és possible que la sala no doni lloc al desmunt de l’obra perquè ja estarà molt avançada.
Els accionistes majoritaris de Saetde poden recórrer contra la decisió i no està gens clar que ho facin: valoren a partir d’ara invocar l’interès nacional quan se’ls posin traves des de l’administració
Però els Viladomat també volen valorar altres escenaris, com per exemple, segons les fonts consultades, deixar que la sentència prengui fermesa i, a partir de llavors, davant qualsevol obra que Saetde o algun dels seus partners pretenguin fer en els seus dominis i topin amb dificultats amb l’administració s’invoqui la necessitat de l’interès nacional atenent que l’esquí, l’esport, tenen un component social, cultural i educatiu que el fan imprescindible i pel qual s’han de promoure les instal·lacions necessàries.
El sentit de la resolució dictada per la secció administrativa de la Batllia l’ha avançat Andorra Televisió i el seu contingut ha estat ampliat per l’agència ANA. Segons aquesta, la resolució invoca la Llei de l’esport per recordar que "l'esport té una funció social que afavoreix el desenvolupament integral i harmònic de l'ésser humà (...) i té una singular transcendència en la millora de la qualitat de vida en tots els aspectes (...) i, en definitiva, en la conformació de la cultura dels pobles (...). És un element fonamental en el sistema educatiu”. D’aquesta manera, el tribunal salva l’escull que la llei del sòl no inclou explícitament els equipaments esportius com a susceptibles de ser declarats d’interès nacional.
El recurs de la família Viladomat es va basar en essència en tres motius: el primer, que el projecte de la plataforma esquiable no complia els criteris per ser declarat pel Govern d'interès nacional, ja que el seu ús és esportiu, i l'article 61 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) només parla de serveis de caràcter educatiu i cultural. En segon lloc, que la declaració no estava suficientment motivada. I com a tercer argument s’esmentava que la iniciativa i execució del projecte no és a càrrec del Govern, sinó del comú de Canillo i, concretament, de la societat Ensisa, que gestiona l'estació de Soldeu-El Tarter.
La Batllia es fa seva la carta de la FIS com si d’un instrument jurídic es tractés i argumenta també que l’ampliació de l’arribada de la pista de l’Avet permetrà dotar la zona d’una major seguretat
En la sentència recentment dictada, a banda de considerar que l’esport és cultura i educació, els batlles remarquen que el fet d’ampliar l’arribada de la pista de l’Avet permet dotar d’una major seguretat tota la zona alhora que facilitarà les tasques de protecció civil. “La gran esplanada no només facilitarà l'arribada i maniobra eficients i diligents de vehicles d'emergència, sinó també d'helicòpters. D'altra banda, la gran alçada lliure interior del primer soterrani de l'aparcament sota la plataforma esquiable permetrà l'accés i les maniobres d'ambulàncies i camions.”
La resolució es fa seva la carta de la FIS com si fos un instrument jurídic que ha d’avalar alguna cosa. I els batlles ho aprofiten per recordar que sense la plataforma Andorra no hauria pogut acollir les competicions d’esquí de primer nivell que es preveuen i que, per tant, són d’interès nacional. I sobre qui fa o deixa de fer els treballs, qui promou o deixa de promoure la iniciativa, el Tribunal de Batlles conclou que la llei del sòl no nega que el Govern pugui declarar d'interès nacional una iniciativa privada o sorgida d'una altra institució, ja que l'executiu li ha donat el vistiplau i se l'ha fet seu.