La base de la petició és una sentència del TC recentment incorporada a la causa relativa a unes escoltes d’un exalt comandament de BPA que es van incloure al cas sense que ni tan sols ell hi estigués processat. Unes escoltes telefòniques que s’havien fet per ordre de les autoritats judicials espanyoles en el marc d’un afer que res té a veure amb aquell que va servir per justificar la intervenció de l’entitat bancària andorrana. El TC va venir a dir que quan es tracta de restringir drets fonamentals -com per exemple, vulnerar el secret de les comunicacions-, els tribunals han de fer una interpretació molt restrictiva de la norma, de les lleis. I s’han de cenyir estrictament a elles.
D’aquí que “no es pot fer doncs una interpretació analògica i extensiva de l’article 87 del Codi de procediment penal, entenent, com s’havia fet fins ara, que el judici de proporcionalitat realitzat per un jutge estranger (o nacional) o en una causa estrangera (o nacional), suplia i permetia considerar realitzat el judici de proporcionalitat que havia de fer, en el marc de la causa que estava instruint, el jutge andorrà i que està previst per la llei andorrana en matèria d’obtenció de qualsevol prova que afecti a la intimitat”.
Són centenars, segurament milers de folis que s’haurien incorporat a la causa de forma irregular, començant, per exemple, per la resolució que va comportar la detenció de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel
Les defenses han analitzat fil per randa el voluminós sumari i conclouen que “en resulta que s’hi han incorporat indegudament el resultat de les intervencions telefòniques i dels registres domiciliaris d’altres causes” i també “s’han produït resolucions, s’han pres declaracions i s’han fet manifestacions basades en relació de causalitat natural (clara connexió d’antijuridicitat), amb el resultat indegudament obtingut i que queden viciades de nul·litat i han de ser expulsades de la causa o declarar-ne la seva nul·litat”.
En la petició feta al Tribunal de Corts s’hi inclou una llarga relació de pàgines del sumari que s’han de deixar al marge. Són centenars, segurament milers de folis que s’haurien incorporat a la causa de forma anòmala, irregular, començant, per exemple, per la resolució que va comportar la detenció de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. Per exemple, i entre moltes altres coses, l’agenda de l’empresari espanyol Rafel Pallardó, que acaba sent un dels grans epicentres del cas, es va obtenir d’un registre domiciliari relacionat amb el ‘cas Emperador’. I es va incorporar a la causa andorrana per la via directa.
Sense que cap autoritat andorrana, com fixa la llei i el TC ara establert que s’ha de fer, participés en el control de proporcionalitat en relació amb aquell registre. És a dir, que no es va valorar des de les jurisdiccions andorranes si aquella entrada domiciliària era proporcional al que es pretenia o no. I no es va valorar perquè es duia a terme en el marc d’una investigació que res tenia a veure ni amb la BPA ni amb Andorra però després es va voler aprofitar.
Comentaris (3)