Les primeres bigues de la plataforma inicien el ‘viatge’ de l’aparcament del Tarter a la pista de l’Avet
Els suports metàl·lics són traslladats a través de la pista Gall de Bosc degudament habilitada com a camí asfaltat i damunt d’unes plataformes autopropulsades
Les bigues que han de servir per sostenir la plataforma esquiable pròpiament dita de Soldeu comencen a ‘viatjar’ del Tarter fins als peus de la pista de l’Avet, on s’està construint la infraestructura. La previsió inicial és que aquests treballs es fessin durant aquest mes de juliol i, si cal, part de l’agost. La maniobra no és del tot senzilla encara que estaria funcionant força bé.
Els suports metàl·lics, que arriben en algun cas a fer fins a 80 metres de llargada, s’han anat muntant a l’aparcament que hi ha just a tocar l’estació de sortida del telecabina del Tarter. Fins allí, de nit, i en grans camions, han arribat les bigues ‘desmuntades’ en trams d’una vintena de metres que s’han anat soldant al pàrquing. La previsió és que quedessin setze bigues. Aquest dimecres encara arribaven a tocar la mitjanit camions de l’empresa portuguesa Laso al Principat amb trams de les peces metàl·liques de grans dimensions.
Les bigues van del Tarter fins a Soldeu a través de la pista Gall de Bosc que s’ha arranjat per a l’ocasió, esdevenint una veritable carretereta que s’haurà de desfer per tornar a restituir el terreny en el seu estat inicial quan s’acabi l’operació. Però l’adequació del camí tampoc no ha estat pas fàcil. S’hi treballava des de feia setmanes reforçant alguns dels trams, especialment a la sortida i a l’arribada, retallant revolts i reduint pendents, ja que el sistema de propulsió, i el pes i la llargada dels suports impedia pendents superiors al 10%.
Les bigues es desplacen per aquest nou vial amb plataformes autopropulsades. Els responsables d’Ensisa, la societat que explota els camps de neu de Soldeu-el Tarter i que és qui formalment impulsa la construcció de la plataforma, va considerar que era millor l’alternativa de traslladar els suports metàl·lics per la muntanya que per la carretera. I també més econòmic. El terreny s’ha hagut d’afermar per evitar ensurts.