Del 15-D n’hi ha també una terrible i perillosa vencedora: l’abstenció. Gairebé tots els responsables polítics n’han parlat i n’han parlat amb preocupació. Del cap de Govern, Xavier Espot, al president d’SDP, Jaume Bartumeu; del president parlamentari de Liberals, Ferran Costa; a la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela. La baixa participació (56,5% a nivell global; tan sols un 48,85% a Andorra la Vella) no deixa ningú indiferent. De raons n’hi ha moltes. Que si cansament, que si seguidisme de països veïns, que si una campanya fluixa i avorrida, que si el ciutadà no veu el poder que tenen els comuns… I als dirigents polítics, especialment als de centre-dreta, segurament el que no els interessa veure és una altra cosa: el menyspreu al resident no nacional. Probablement és la clau no esmentada.
La majoria de joves que arriben a l’edat de votar són andorrans de primera generació que no han vist mai els seus pares acudir a les urnes al Principat. Perquè no hi tenen dret. En conseqüència, la cultura electoral va caient. Segurament el resident viu més el dia a dia de la parròquia perquè viu realment a la parròquia. Molts nacionals, en canvi, per estudis o per altres condicionants fan més vida fora que a casa. Sobre l’abstenció caldrà reflexionar-hi. Ho ha dit el cap de Govern exultant, exultant per les fites assolides per DA.
Expectatives taronges
“Globalment estem molt molt a l’alçada de les nostres millors expectatives.” Espot no podia amagar al punt de la mitjanit la seva satisfacció pels resultats. Si Demòcrates hagués aconseguit guanyar a Escaldes el resultat “hauria estat espectacular”. Ho ha dit Espot, sí. El que no ha dit ni dirà és que la derrota escaldenca dels taronges en solitari de ben segur el reforça a ell mateix i aparta definitivament, o si més no durant un temps, Toni Martí de l’escenari polític. “Els resultats avalen” l’encert de l’aliança governamental, ha destacat el president demòcrata. També ha pogut treure pit en el mateix sentit el president de Liberals, Jordi Gallardo: “Reforça la coalició governant. Hi ha satisfacció.”
Espot i Gallardo coincideixen en afirmar que el balanç del 15-D “reforça la coalició governant” i cap dels dos aprofundeix en què hauria passat d’anar cadascú en solitari
És inqüestionable que allí on demòcrates i liberals s’han presentat junts, amb l’afegit d’SDP a Andorra la Vella i Ordino, la coalició ha vençut amb “solvència”. El terme l’ha usat un Gallardo que ha aprofitat la derrota “testimonial”, segons Espot, dels demòcrates a Escaldes per poder amagar la desfeta liberal inapel·lable. Sols, els liberals ja no van enlloc. Només els queda integrar-se -caldrà veure sota quina fórmula- a Demòcrates. També convindrà veure què fan els els progressistes ‘bartumeuistes’ més enllà de les dues consellers comunals (a Andorra la Vella i Ordino, per a satisfacció d’un Jaume Bartumeu que ha minimitzat presència a Agrupament Encampadà i obviat la unió escaldenca) la contribució al partit de les quals facilitarà el pagament de les quotes del préstec sol·licitat per a la campanya de les fallides generals de l’abril.
Espot surt reforçat perquè “governarem sobre un conjunt del 70% de la població” i la seva estratègia d’aliances posada en pràctica després del 7-A en contra de molts d’aquells que el van apadrinar i el van impulsar cap a l’edifici administratiu de Prat de la Creu ha reeixit; Gallardo pot vendre’s com un soci necessari per als demòcrates però ja no pot defensar un projecte liberal amb cara i ulls, perquè no hi és. I mentre el conseller general de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, reafirmava la voluntat de la formació inicialment ‘plataformera’ d’esdevenir partit polític nacional en tota regla, aires diferents bufen tant a Terceravia com al Partit Socialdemòcrata (PS).
La ‘via Pintat’ és això: ‘pintadisme’ lauredià i res més. La recuperació del comú de Sant Julià s’ha assolit a costa de fer pràcticament el ridícul a la resta de parròquies
La ‘via Pintat’ és això: ‘pintadisme’ lauredià i res més. La recuperació del comú de Sant Julià -després d’un inici de recompte en què Desperta Laurèdia, de qui Espot n’ha destacat també el resultat, ha sortit desbocat- s’ha assolit a costa de fer pràcticament el ridícul a la resta de parròquies on la formació concorria en solitari. Per coherència. Això sí. El mèrit no es pot treure a Terceravia en aquest sentit. El conseller general Joan Carles Camp ha mostrat el seu optimisme: “El projecte s’està consolidant”. El líder del partit, Josep Pintat, ha remarcat que “el partit s’ha mantingut a totes les parròquies havent-hi una baixada molt considerable de participació”. L’únic triomfador de la formació, el cònsol electe de Sant Julià Josep Majoral venia a demanar paciència, que “la política és lenta”.
La lectura socialdemòcrata
El PS, clarament, és l’única formació que pot considerar-se ferma i opositora. Però també deixa víctimes en el camí i esquitxa Pere López per molt que no es vulgui admetre. La presidenta del partit ha defensat que el socialdemòcrata és “un projecte coherent” que “va calant”. L’únic pro és que “ens hagués agradat” guanyar en alguna parròquia més enllà d’Escaldes. Però estan “contents” pel triomf de Rosa Gili i “no hi ha cap problema de lideratge”. I no hi serà si la cònsol electa escaldenca no vol que n’hi hagi. Però si Gili reclama un paper major dins el partit -que no necessàriament ha de passar perquè de ben segur la fins fa poc parlamentària voldrà centrar-se en dirigir el comú escaldenc de manera excelsa; que també és una prova per a la socialdemocràcia del país- Pere López s’haurà d’anar apartant. Encara que sigui una mica i aquesta nit de 15-D no n’hagi parlat.
Rosa Gili ha guanyat a Escaldes com Conxita Marsol ha vençut a Andorra la Vella. Una i l’altra poden suposar a mig termini un maldecap per a López i un ‘cap de mal’ per a Espot
Perquè López ha tret pit dels resultats globals. Ha recordat que el PS triplica el nombre de consellers respecte de fa quatre anys i duplica el nombre de vots, alhora que és el partit d’àmbit nacional que, concorrent als comicis en solitari, aconsegueix més vots. Però Gili ha guanyat a Escaldes com Conxita Marsol ha vençut a Andorra la Vella. Una i l’altra poden suposar a mig termini un maldecap per a López i un ‘cap de mal’ per a Espot. I el que és evident és que la victòria de la fins fa poc consellera general escaldenca en el feu demòcrata per excel·lència gesta un parricidi en tota regla a can DA. Aparquem un moment el balanç socialdemòcrata per tornar a la vorera taronja.
Si els demòcrates haguessin acudit en solitari als comicis, segurament no haurien retingut la immensa majoria dels comuns de què disposaven el 2015. Canillo sí. Potser també Andorra la Vella. Però no pas per DA i Espot sinó pel ‘marsolisme’, en el cas de la capital. Per tant, avui per avui DA val el que val la suma demòcrata-liberal. I és molt si es té en compte que els liberals tots sols valen molt poqueta cosa. Però en el sector taronja el gran desafiament del 15-D ha estat per a Toni Martí. A Escaldes els fidels al ‘martinisme’ van optar per acudir en solitari a les urnes. La cara dels cònsols sortints aquesta nit, de Trini Marín i Marc Calvet, era un poema. Martí es contenia com podia. Amb mitges rialles i alguns aplaudiments.
La tria del candidat a Escaldes era la millor metàfora del que els resultats han dit de Toni Martí: Miquel Aleix representava el passat, la vella política. En conseqüència, Martí també
Però la tria del candidat a Escaldes era segurament la millor metàfora del que els resultats han dit de Toni Martí: Miquel Aleix representava el passat. La vella política. En conseqüència, Martí també. Els ‘nous’ demòcrates de ben segur que ho celebren. De ben segur Espot ja no haurà d’aguantar les ganivetades que li ha estat clavant des de l’abril l’excap de Govern. Al primer intent, l’actual màxim mandatari executiu podrà brandar el 15-D com a millor escut protector. L’únic que li podrà plantar cara -els liberals segurament també exigiran quan és vulgui fer la fusió, coalició, federació o el que sia que vulgui el matrimoni sorgit després del 7-A- serà Pere López. Però el socialdemòcrata haurà de parar compte.
El líder parlamentari del PS ha assegurat que la formació que dirigeix encara que sigui des del Consell “és el partit que té més vots” en clau nacional. I a banda de l’increment de consellers i sufragis, també ha remarcat que “només aquestes aliances que veurem com es gestionen” una vegada dins de les institucions han impedit al PS treure uns resultats en forma de triomfs més importants. “En un enfrontament directe a Escaldes hem guanyat”, ha ressaltat. No ha esmentat, però, que és justament Rosa Gili la guanyadora. L’empenta de la política escaldenca ja es va deixar notar a l’abril i al desembre hi ha tornat.
Carmona i Ríos, última aventura
Ja llavors algunes veus socialdemòcrates reclamaven més pes orgànic de Gili. I ara, si vol, de ben segur l’haurà de tenir. Pere López no podrà obviar que els candidats més ‘seus’, Dolors Carmona i sobretot David Ríos, no han acabat de quallar. I no tot són les aliances. López va tolerar-avalar un ‘cop d’Estat’ de l’exconseller general i exprimer secretari del partit al comitè parroquial d’Encamp i l’avui conseller comunal electe encampadà ha deixat perdre una oportunitat d’or per colar-se entre el centre dreta. S’ha quedat enmig de dues formacions que s’esgarrapaven entre elles per l’electorat quan de ben segur que una altra gestió socialdemòcrata encampadana hauria donat més rèdits. Els projectes mig promoguts pel PS a Canillo i sobretot a Ordino són figues d’un altre paner. Ni carn ni peix.
Quatre dones prometran el càrrec de cònsol major el 28 de desembre; Marsol ho farà després de vèncer amb la majoria absoluta dels vots emesos, un triomf rotund
Rosa Gili és una de les grans vencedores de la nit. Una de les quatre dones que el 28 de desembre prometran el càrrec de cònsol major. Com Olga Molné i Laura Mas que faran que per primera vegada en la història els consolats de la Massana i d’Encamp parlin amb veu de dona. I com Conxita Marsol. L’actual mandatària d’Andorra la Vella ha vençut amb majoria absoluta. No pas dels consellers, que ja se sap quin és el sistema electoral al Principat, sinó dels vots. Dels nervis que ha passat aquests dies per l’examen al qual se sotmetia a la satisfacció total després de l’escrutini. Èxit rotund. Gili i Marsol, Marsol i Gili. Cònsols de les dues parròquies més grans del Principat.
Conxita i Rosa, Rosa i Conxita. La política del país és de les dones, parla en femení. Perquè amb el permís de dos homes -Xavier Espot i Pere López-, la dreta que tira cap al centre i el centre que tira cap a l’esquerra tenen ara uns lideratges clars. O com a mínim els simbolitzen dues dones, dues de les grans triomfadores del 15-D. I el 2023 hi tornarà a haver-hi eleccions comunals. I qui sap també si generals. Gili i Marsol, Marsol i Gili…
Comentaris (11)