Agents de l’àrea tècnica de seguretat aèria dels mossos d’esquadra i tècnics de la comissió d’investigació d’accidents i incidents d’aviació civil (CIAIAC) depenent del ministeri de Foment del govern espanyol han iniciat aquest dijous els treballs per mirar d’aclarir què va passar perquè el Pipistrel del qual era propietari el resident passiu Gilman, de 73 anys, caigués en barrina poc abans de les 11 del matí de dimecres. Els mossos tenen més la missió d’aclarir les causes des d’una vessant de seguretat. Els experts de la CIAIAC -que van participar, per exemple, en la investigació de l’accident d’un helicòpter al Juclà que va causar cinc morts aviat farà set anys- se centren més a veure quines mesures es poden adoptar quant a la prevenció de nous incidents, encara que abans de res han de mirar de treure l’entrellat d’allò succeït.
Els investigadors hauran de veure quines dades del vol han quedar registrades en el dispositiu Dynon, que no és una caixa negra però salvant les distàncies és el que més se li assembla
Tant els uns com els altres encara en tenen per dies abans no puguin aclarir la situació. Per ara, es dedicaran a recollir indicis i elements sobre el terreny, més enllà d’apoderar-se de materials que considerin d’interès per a la investigació com pot ser documentació -els investigadors, per exemple, han estat a l’hangar que tenia Gilman a l’aeroport de la Seu- o gravacions que puguin existir. L’aparell en què volaven Gilman i Gutwirth no té una caixa negra pròpiament dita però sí que anava equipat amb un dispositiu de la casa Dynon que permet enregistrar en una mena de targeta de memòria des de trajectòries a algunes indicacions compartides amb la torre de control.
Les fonts consultades han explicat, però, que en no tractar-se d’un vol comercial, la torre du a terme una actuació coneguda com a operació restringida, en el marc de la qual tot i que hi pugui haver un cert seguiment no hi ha el control que hi hauria en altres situacions. Això no treu que es poguessin donar algunes instruccions. Les fonts consultades dubten que el Dynon enregistrés cap tipus de conversa entre els ocupants, encara que no es pot descartar que sí que s’hagués pogut fer a través d’un altre giny atès que el resident belga tenia molt ben equipat, també en matèria de seguretat, l’avioneta. No obstant això, els paracaigudes, que en tindria diversos, s’han d’activar manualment i els dos ocupants no hi van pas ser a temps.
Metge aprenent?
Les fonts consultades han pràcticament descartat que l’accident tingui res a veure amb una falla mecànica i han assegurat que tot apunta a un error humà. A partir d’aquí tot són indicis. El que no hi ha dubte, però, és de com va anar l’accident. L’aparell va intentar aterrar en dues ocasions. Els dos cops l’ultralleuger va sortir rebotat en intentar prendre terra. Després del primer rebot, el pilot va tornar a provar l’aterratge gairebé immediatament. Tampoc no se’n va sortir i va intentar enlairar-se donant velocitat a la nau. Però ho va fer agafant tanta verticalitat que l’aparell es va quedar sense força, es va enroscar, va entrar en pèrdua com es diu tècnicament i va caure en barrina just al llindar de les instal·lacions aeroportuàries, al costat de la pista 21 i de la tanca, però ja a la part exterior del recinte.
¿Per què no va aconseguir enlairar-se l’avioneta correctament? Això és una de les coses que cal aclarir. Producte dels dos rebots prou podria haver estat, indiquen les fonts, que el pilot hagués quedat descol·locat al seient, i en un intent de ressituar-se hauria pogut tocar els comandaments cap a on no tocava. Però hi ha una altra hipòtesi per la qual, hores d’ara, s’inclinen més les fonts consultades. Gilman tenia el costum de deixar agafar els comandaments als seus acompanyants. El Pipistrel és un biplaça en què els dos ocupants van asseguts un al costat de l’altre i tots dos tenen ‘volant’. Mentre ets a l’aire, fer-se càrrec dels comandaments, asseguren les fonts, no suposo cap risc. Una altra cosa és durant les maniobres.
El jubilat Gilman, propietari de l’avioneta, havia comentat en més d’una ocasió que volia ensenyar a pilotar el seu amic Philippe; la maniobra ‘touch&go’ que feien deixa moltes portes obertes
Però una hipòtesi podria ser que fos Gutwirth qui estigués al capdavant de la nau, almenys durant els intents fallits d’aterratge. Com que les coses s’haurien complicat arran dels avortaments la situació s’hauria descontrolat fins a esdevenir fatal. ¿Però amb què se sustenta aquesta versió? A l’aeroport de la Seu era sobradament conegut entre els més habituals la passió de Gilman per volar. I les ganes del cirurgià vascular Gutwirth per també fer-ho. De fet, tot sovint volaven junts i en mes d’una ocasió el resident jubilat havia assegurat davant de tercers que ensenyaria a pilotar al metge ara exercent a l’hospital. I aquesta podria ser una hipòtesi a seguir pels investigadors.
Gilman gaudia volant i a nivell d’experiència es trobava situat, malèvolament però dit amb tot el respecte, en allò que els experts consideren com la ‘zona de la mort’. És a dir, quan s’està entre les 100 i les 500 hores de vol. Ja s’ha superat la fase d’instrucció, ja es té prou bagatge per poder volar sense un instructor al costat, i justament l’accelerada que això suposo fa aguditzar en excés la confiança. Molts dels accidents greus els pateixen els pilots, justament, quan es troben en aquesta franja de vol realitzat. Sense ser excessiva, l’experiència acumulada per Gilman, de 73 anys, era més que suficient per no haver d’estar fent pràctiques a l’aeroport de la Seu. El Pipistrel en què viatjava Georges i el seu amic, el doctor Philippe, no havia anat a fer cap ‘viatget’, aquest dimecres.
L’ultralleuger i els seus dos ocupants estaven realitzant maniobres d’entrenament. Allò que tècnicament s’anomena ‘touch&go’. És a dir pràctiques d’aterratge per tot seguit enlairar-se. I això abona la tesi, hipotètica, agafada amb tota la prudència del món, que Gilman estava ensenyant Gutwirth sense ser instructor. Però sí un apassionat del vol. Fins al punt que tenia encomanat un helicòpter i emparaulat un instructor per aprendre a pilotar aquest altre tipus d’aparells. Difícilment, auguren els experts consultats, s’acabi de saber mai del cert que va passar aquell dimecres al matí. Un bon dimecres per volar en una de les franges horàries preferides de Gilman per fer-ho.
Identificació oficial aquest divendres
Malgrat que no hi ha dubtes de les identitats de les dues persones mortes -Josep Georges Gilman, belga, de 73 anys, resident passiu jubilat al Principat i Philippe Gutwirth, també resident passiu belga, de 64 anys i notable cirurgià vascular ara exercent a l’hospital-, la identificació oficial i legal no es produirà fins aquest divendres quan de forma indubtable a partir de l’autòpsia que es farà a l’institut anatòmic forense de Lleida s’obtinguin dades precises biològiques per a la identificació més enllà de les causes exactes de la mort. Per ara, les diferents fonts consultades no han sabut aclarir si els cadàvers seran traslladats des de Lleida cap a Andorra o si des de la capital del Segrià seran repatriats cap a la zona d’Anvers, el seu lloc d’origen.
Comentaris