El departament de Patrimoni Cultural continua sense director. Almenys formalment. Des de la baixa de Ricard de Deus, que coordinava l’àrea, la titular del ministeri, Olga Gelabert, no hi ha pogut trobar un relleu. La ministra va explicar al seu moment que confiava trobar un funcionari per ocupar la vacant deixada per l’arquitecte. El despatx on s’asseia De Deus està ocupat ara per Sergi Valdés Alemany. Efectivament, un funcionari que ha rodat per molts llocs -a la casa i fora d’ella- però que oficialment no ha estat nomenat… a res. La seva presència al ministeri, on més que fer-se càrrec de les responsabilitats que tenia De Deus el que fa és assumir tasques que normalment requeien en la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística, Montserrat Planelles, és fins en certa mesura enigmàtica, segons que han explicat fonts coneixedores del funcionament del ministeri.
Valdés ja fa unes quantes setmanes que roda pel ministeri de Cultura. En fa menys que ocupa l’espai físic on estava De Deus. En cap cas, però, segons les fonts, es responsabilitza de les feines que feia l’antic coordinador de Patrimoni Cultural, que ubicat a Aixovall, es manté com una àrea molt autònoma. Fonts coneixedores del ministeri no han descartat que davant la dificultat de trobar una persona que vulgui assumir la direcció de Patrimoni Cultural es retorni a una estructura similar a la que hi havia fa una desena llarga danys, en què hi havia una mena de direcció general que englobava les dues grans àrees en què es divideix ara el ministeri, i per sota hi tenia altres responsables. En aquest sentit, Planelles, que ja es va quedar l’àrea de museus, que manté, podria assumir aquesta mena de direcció general i Valdés seria un reforç per descarregar-la de feina en relació a Política Lingüística, formació d’adults, gestió de l’Auditori, biblioteques o el que havia estat la sala d’exposicions…
Sia com vulgui, Sergi Valdés ja suposa ara una mena de filtre per a Planelles en diverses àrees i tasques. Sense que ni els seus nous companys (o subordinats depèn com es vulgui veure) ni tampoc els anteriors (de departaments com Exteriors o Protocol) no sàpiguen quin és el paper formal que fa i, encara menys, el càrrec que ostenta. Valdés va ser el responsable de la direcció de Política de Comunicació del Govern entre finals del 2007 i principi del 2009. Aquell any va concorre a les eleccions generals formant part de la llista nacional de Coalició Reformista (CR) i, poc després, va deixar el càrrec.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, va ser professor de filosofia i de psicologia a l’Escola andorrana durant el mandat legislatiu socialdemòcrata. Amb anterioritat a l’assumpció de la direcció de la política comunicativa governamental va estar destacat a Viena en un càrrec en representació d’Andorra lligat a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació (OSCE). Durant un temps, més recentment, va agafar una excedència i va estar vivint a l’Argentina, exactament a Bariloche, on impartia seminaris de motivació. En retornar a Andorra es va reintegrar al departament d’Exteriors. Finalment, i de forma provisional, per ara, i en certa manera enigmàtica, ha fet el salt a Cultura.
Ricard de Deus va comunicar que deixava Patrimoni Cultural el novembre passat. Enmig, importants divergències sobre la gestió del departament. Segons la direcció política del ministeri, De Deus no hauria fet el que se li encarregava. Per contra, De Deus manté que s’hauria afartat de no tenir cap marge de maniobra i que no eren ben rebudes cap de les propostes que faria. Que qualsevol projecte (Radio Andorra, per exemple) que plantejava s’acabava frustrant. Sembla evident, també, que Patrimoni Cultural es va posicionar clarament en contra de la construcció d’una gasolinera dins l’entorn de protecció del pont de la Margineda. Justament, els entorns de protecció seria un altre dels problemes.
Comentaris