Fonts properes a la dona expliquen que Sandra Barreira és temporera de Xile, enginyera d’empreses. Al novembre, quan va arribar a Andorra, es va acostar a una de les comunitats evangèliques que hi ha al Principat -la Comunitat Vida Nova- per demanar-li suport. No tenia feina, no tenia diners. “Va començar a agafar treballs en negre i el desembre una família que tenia una empresa li va fer els papers.” L’esmentat col·lectiu eclesial li va comprar a Carisma un bon paquet de roba perquè “no estava preparada del fred”.
“Tot i ser enginyera, el fet que fos temporera i xilena feia que no trobés massa res, que ningú no s’interessés per ella”, expliquen els consultats, que hi afegeixen que “solament aconseguia treballs de nit netejant comerços”. Més tard, una empresa de neteja del país la va fitxar i va començar a treballar a Caldea. Fins que el coronavirus va obligar a tancar el termolúdic. Quan va tancar Caldea, Avença, l’empresa per la qual treballa, li va proposar treballar netejant la sala d'urgències de l’hospital. Malgrat representar un perill, fonts de la Comunitat Vida Nova explica que “ens va demanar una pregària de protecció i es va a llençar al treball contenta de servir”.
Com que no tenia prou diners per poder-se pagar cada dia l’autobús per anar des de Santa Coloma fins a l’hospital, va adquirir un primer patinet que se li va trencar ben aviat. Després n’hi facilitarien un segon. Però es va desinflar una de les rodes i les gasolineres no tenien adaptadors per aquest patinet. Per això, juntament amb coneguts seus, van pensar en contactar a Andorra Solidària Contra el Covid-19 per demanar ajut. “En pocs minuts, en Paulo primer, i després en David Vásquez, van respondre i tot va quedar solucionat. La Sandra ha quedat al·lucinada de com tothom està ajudant-la i el seu gran desig és poder passar de temporera a fixa i quedar-se a Andorra!”