- El risc de fugida torna a ser el principal motiu usat per la mediàtica jutge Lamela per desestimar la petició de l’empresari lauredià de poder sortir de la presó, on està reclòs des del 25 de maig
- Fa una setmana es va donar la mateixa situació amb Sandro Rosell, soci de l’andorrà en una gestoria de Sant Julià i amb qui compartia altres negocis, com el que els hauria dut a Soto del Real
La jutge de l’Audiència nacional espanyola Carmen Lamela ha tornat a usar el risc de fugida com a argument principal per desestimar per tercera vegada des que va ingressar a la presó, el maig passat, l’alliberament de l’empresari lauredià Joan Besolí. Alhora,
la mediàtica instructora considera que Besolí també podria destruir proves si sortís de Soto del Real, el centre penitenciari en què està reclòs des del 25 de maig i on també es troba el seu amic i expresident del Barça Sandro Rosell.
Lamela és gairebé més dura amb Besolí que amb l’exmandatari blaugrana: a aquest darrer, a qui també li va denegar la llibertat ara fa una setmana, deixava entreveure que més endavant el pot deixar anar per col·laborar amb la justícia si abona una fiança.
Respecte del gestor andorrà i la possibilitat de sortir de la presó més endavant la jutgessa no en diu ni un borrall, segons fonts jurídiques.
Tant Rosell com Besolí estan empresonats per, suposadament, formar part d’un grup de persones que presumptament va blanquejar a Andorra 6,5 milions d'euros de la venda de drets d’imatge de partits de la selecció brasilera. Per mantenir la situació de presó provisional de Besolí,
la secció tercera d’allò penal de l’Audiència espanyola ha esgrimit, segons les citades fonts, arguments similars amb els que ja li va denegar la llibertat en ocasions anteriors i que es fonamenten en el risc de fugida de l’empresari.
La jutge instructora del cas també li va denegar l'excarceració en considerar que les possibilitats econòmiques de Besolí són molt altres -encara que fonts properes a l’empresonat ho han negat, assegurant que
ara mateix ni ell ni la seva família no gaudeixen pas d’una situació tant còmoda com es pretén fer veure- i que això li permetria fins i tot marxar amb el seu fill, que va quedar paraplègic arran d’un accident laboral fa uns mesos i la situació del qual ha al·legat per reclamar poder sortir i poder-se ocupar del noi.
Lamela també ha considerat en altres ocasions que de quedar en llibertat, Besolí podria amagar o destruir proves, ja que encara no ha conclòs la investigació, i
podria a més caure en reiteració delictiva ja que tant ell com la resta, entre ells Rossell, operen "dins d'un grup organitzat de persones que són investigades també per altres països com els Estats Units, Andorra o Suïssa”.
Tant l’empresari andorrà com l’expresident del Barça es van negar dilluns a declarar davant la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca, que es van traslladar a Madrid amb la intenció d’interrogar-los sobre una causa oberta al Principat de la mateixa naturalesa i termes que investiga l’Audiència espanyola. Tots dos van declinar respondre les preguntes dels dos juristes andorrans recordant a Espanya la causa està sota secret de sumari i no se sap què persegueix la Justícai espanyola i lamentant que a Andorra, tot i fer tres anys que es va obrir, mai abans no s’havien interessat les autoritats judicials per prendre’ls declaració.
Segons algunes fonts coneixedores de l’afer,
especialment virulenta va ser la situació viscuda entre Mingorance i Besolí. En castellà perquè no s’havia demanat la presència de cap traductor i les autoritats judicials espanyoles havien de ser presents en l’acte per donar-ne fe,
l’empresari, de Sant Julià com la batlle, va recordar a Mingorance que malgrat viure al mateix poble havia hagut d’esperar a que estigués empresonat i a Madrid per anar-li a demanar comptes.
