El jutge de l’Audiència nacional espanyola José de la Mata ha decidit investigar l’exagregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector de policia Bonifacio ‘Boni’ Díez Sevillano, per la seva presumpta relació amb el cas del ‘pen drive’ que suposadament contenia informació sobre la família de l’expresident català Jordi Pujol i la procedència del qual ningú no la sap del cert. Pel mateix fet el magistrat també ha decidit obrir una investigació contra qui va ser número dos de la policia espanyola (director adjunt operatiu) amb Jorge Fernández Díaz al capdavant del ministeri d’Interior Eugenio Pino. Les diligències obertes tant a Díez Sevillano com a Pino tenen com a rerefons uns presumptes delictes de prevaricació, fals testimoni i frau processal.
De la Mata ja ha decidit eliminar de la causa oberta contra els Pujol la informació derivada del llapis de memòria, unes vuit-centes pàgines del sumari del ‘cas Pujol’. Els advocats de la família de l’exmàxim responsable de la Generalitat catalana, però, pretenen que es deixi sense efecte el conjunt de la investigació per una suposada contaminació de tota la causa. De moment, aquesta situació queda lluny de donar-se. Però el fet del ‘pen drive’ més altres actuacions poc clares de diversos membres de la cúpula policial del període ministerial liderat per Fernández Díaz posen en risc diverses investigacions relacionades amb casos d’allò més mediatitzats. Pino, per exemple, haurà de declarar aquest mateix dimecres davant l’esmentat De la Mata per una altra qüestió vinculada al ‘Pequeño Nicolás’. Aquest cas també afecta el comissari responsable de la unitat d’afers interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas.
Es dóna la circumstància que tant Martín Blas com Díez Sevillano, encara que més tangencialment aquest darrer, haurien presumptament participat, d’una manera o altra, a les amenaces i coaccions exercides sobre dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA). De fet, el ‘cas BPA’, que a Espanya és més aviat conegut amb el nom de la filial de l’entitat bancària andorrana (Banco Madrid) és un dels que trontolla si es pot acreditar que hi havia un ‘modus operandi’ institucionalitzat entre la cúpula de la policia espanyola per fabricar proves o altres elements per aconseguir l’obtenció de ‘redits judicials’ que permetessin impulsar investigacions que ‘interessaven’ als comandaments policials i, per extensió, al poder polític.
Una part important dels casos que s’haurien obtingut o impulsat a partir de proves prefabricades o de dubtosa credibilitat tindrien com a objectiu frenar l’auge de l’independentisme català. I en aquest àmbit caldria situar-hi tant el ‘cas BPA-Banco Madrid’ com el ‘cas Pujol’, sobre el qual hi havia a bastament informació en l’esmentat llapis de memòria però que ni Pino ni ‘Boni’ Díez, un dels principals col·laboradors del primer després de deixar la destinació andorrana, no van poder acreditar degudament ni com s’havia obtingut el ‘pen drive’ ni encara menys la informació que contenia.
Comentaris