Tots dos estan empresonats per un suposat blanqueig de diners procedents de presumptes comissions il·legals que Rosell hauria obtingut en gestionar drets d’imatge de la selecció brasilera de futbol. La defensa tant de l’exdirectiu del Barça com del gestor de Sant Julià mantenen la innocència de tots dos més enllà de recordar que al Brasil no s’està investigant res entre altres coses perquè la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) mai no s’ha considerat perjudicada per les gestions dutes a terme per Rosell. Més aviat al contrari, troben que els acords que va negociar el dirigent esportiu van suposar un benefici per a la CBF.
La magistrada també ha desestimat la petició feta per l’expresident del Barça Sandro Rosell i explica en la interlocutòria que està pròxima la conclusió de la instrucció del cas
A més, aquesta organització és una entitat privada i la corrupció entre privats no estaria en cap cas perseguida ni al Brasil ni tampoc a Andorra, on també hi ha una causa oberta. A Espanya, la tipificació d’aquest delicte és relativament recent. Lamela continua considerant que hi ha risc de fugida per part de tots dos empresonats. En el cas de Besolí li continua passant factura el fet de ser andorrà. El gestor lauredià va arribar a plantejar la renúncia al passaport del Principat i l’adopció, per vincles familiars, de la nacionalitat espanyola si així podia aconseguir la llibertat. La magistrada va qualificar l’oferiment de “maniobra jurídica estranya”.
En el cas de Rosell es considera que té els contactes i la capacitat econòmica necessària per moure’s amb facilitat per diversos punts de tot el món. A més, considera la jutgessa, tots dos estarien encara en disposició de poder destruir proves cabdals per a la instrucció, un fet que la defensa dels dos processats consideren que es contradiu amb el fet que la pròpia Lamela manté en la darrera interlocutòria dictada que la instrucció ja està tocant a la seva fi. Per això que fonts properes a la defensa de Besolí i Rosell temen que se’ls mantingui engarjolats, ja, fins al moment del judici. I encara poden passar uns quants mesos.
A Joan Besolí l’hauria anat a visitar un parell de vegades de forma oficial a la presó de Soto del Real l’ambaixador del Principat al Regne d’Espanya Jaume Gaytán. Hauria estat una visita per veure la situació amb què es troba el gestor lauredià i comprovar, en certa manera, les condicions de reclusió amb què es veu obligat a viure des del 25 de maig de l’any passat. Besolí hauria sol·licitat també en alguna ocasió que se’l traslladi en una presó catalana més propera al Principat, però tampoc no ha estat atesa aquesta demanda.
Finalment, tant Besolí com Rosell -que té bloquejats béns i drets per més de 30 milions d’euros a l’Estat espanyol quan l’eventual perjudici causat no superaria els 15 milions- van elevar el cas al Tribunal Constitucional espanyol tot denunciant una vulneració flagrant del dret a la defensa. Però també aquesta iniciativa jurídica va ser tombada. Segons fonts coneixedores del cas, en aquella ocasió l’Alt tribunal espanyol va considerar que s’estava en un estat processal massa incipient per poder al·legar la vulneració existent.
Comentaris