L’associació d’arqueòlegs constata que Cultura assigna feines “per amiguisme i no per normativa”

La justificació documental que el ministeri hauria tramès als membres de l’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra (Apaha) que la van sol·licitar intenta cobrir l’expedient, encara que sense aconseguir-ho, d’Òscar Augé. Al seu torn, però, deixa amb el cul totalment a l’aire un dels dos únics arqueòlegs que el departament té en plantilla i a més professional més experimentat del mateix, Abel Fortó.

L’Apaha havia sol·licitat la setmana passada, quan va saber que el tècnic urgellenc Òscar Augé era l’encarregat dels treballs al forn lauredià, documentació en relació a aquest arqueòleg. Tenia l’organització la sensació que Augé no complia amb el que disposa la normativa relacionada amb la professió. Quan dirigeixen una excavació o intervenció, els arqueòlegs tenen un any i mig per presentar la memòria. L’informe en relació amb la feina feta. En casos especials, es pot allargar un any més aquell termini.

L’Apaha lamenta que el ministeri pretengui reinterpretar la reglamentació per intentar justificar algunes contractacions 

Augé va codirigir amb Fortó una excavació a Ordino. I d’aquell treball, segons el ministeri hauria acreditat ara a l’Apaha, no existeix la memòria. Però la justificació que segons l’entitat hauria donat el departament governamental és que Augé sí que hauria fet la seva feina. O sia, s’admet clarament que Fortó no i, per tant, se’l deixa totalment fora de joc. De fet, Fortó ‘deu’ treballs des de molt abans. 

Els responsables de l’Apaha, però, entenen que el ministeri dóna excuses de mal pagador i considera que el departament està fent una interpretació del reglament que no és. La normativa parla de direcció com un organisme col·legiat. No diferencia entre un director o dos o tres. O una codirecció o el que sia. Es refereix a qui dirigeix una excavació o una intervenció com un tot. Tant és si un ha fet la seva part de la feina i l’altre no. El resultat és que no hi ha la memòria que s’hauria d’haver dipositat. I, en conseqüència, l’Apaha torna a “constatar que les intervencions s’assignen per amiguisme i no per normativa”.