L’ambaixador, el ‘xèrif del Principat’ i els missatges sobre el primer d’octubre

• Una part de la classe política andorrana està molesta per les formes i les intromissions de Manuel Montobbio i el tracte de subordinació a Espanya que aparentment dóna al país
• Al Consell General no ha agradat gens que s’hagi fet arribar un document tramès des de la legació espanyola amb les pinzellades que s’han de fer passar sobre els fets de diumenge

Són moments convulsos a tocar d’Andorra, a Catalunya, i el Principat no s’escapa de la ‘moguda’. Sortosament, dels cops de porra, sí. Però les pressions polítiques hi són. Els contactes específics i especials, també. Per Amb representants dels dos sectors en conflicte, per dir-ho així. L’assemblea parlamentària de tardor de l’OSCE ha servit per aixoplugar, per excusar, altres contactes que tenen com a rerefons l’enfrontament hispanocatalà. No només converses de naturalesa preeminentment política (si les parets d’un local musical del carrer del Parnal d’Escaldes parlessin de què hi va haver dimarts a la nit i què es van dir el cap de Govern, Toni Martí, i el seu interlocutor…). També discretes vingudes de membres de cossos de seguretat espanyol. No cal dir que els tentacles d’Espanya són molt més potents que els catalans. Passant per una ambaixada actualment encapçalada per un Manuel Montobbio que té el perfil que té. Les formes de l’ambaixador no agraden ni poc ni gens a molts actors polítics del país. I la gota que ha fet vessar el got és que hagi fet arribar al Govern, suposadament amb el prec que s’enviés al Consell General, una nota genèrica de dues pàgines amb suposades ‘instruccions’. Amb els missatges que s’haurien de fer passar en relació amb els fets del primer d’octubre. El text va entrar aquest dimecres a la seu parlamentària. I es tracta de la visió estrictament espanyola del succeït diumenge passat. Es parteix de la base que el referèndum d’autodeterminació convocat per la Generalitat era il·legal a partir de diverses sentències del Tribunal Constitucional que considera l’acte convocat per al passat 1 d’octubre d’obertament “contrari al marc jurídic espanyol”. Sense entrar a interpretar o a valorar el que el document, de dues pàgines, manté, en ell s’hi poden llegir afirmacions com les següents. Per exemple, que per mandat judicial “les forces i cossos de seguretat de l’Estat han actuat de forma prudent, adequada i proporcional”. Diu també que “les actuacions desenvolupades no s’han dirigit ni contra les persones ni contra les idees de ningú. Tampoc contra la llibertat dels ciutadans d’expressió o manifestació”. Deixa clar que la votació mancava de qualsevol mena de validesa i, entre altres coses, remarca que “la immensa majoria dels catalans ni tan sols han volgut participar en aquesta farsa il·legal”.

document

La segona pàgina del document -que no porta cap membret ni forma més enllà del segell del registre d’entrada al Consell General que l’Altaveu ha suprimit per protegir eventualment les fonts-  incorpora, en la segona meitat, els missatges a fer passar. Que “Espanya és una democràcia consolidada” i del 1978 ençà ha viscut l’etapa de major esplendor, creixement econòmic i reconeixement internacional. Que a “Espanya ningú no és perseguit per les seves idees. Qualsevol aspiració política té cabuda si s’expressa i s’encausa per les vies legalment previstes”. En aquests missatges s’evita pronunciar-se o tractar l’actuació dels cossos de seguretat. Perquè, al cap i a la fi, “allò succeït avui no té cap validesa” perquè els tribunals ja havien declarat il·legal el referèndum i perquè el procés va tenir “total absència de garanties democràtiques”. El darrer dels missatges a passar és que “cap democràcia consolidada pot acceptar un desafiament al seu ordenament constitucional i a la seva integritat territorial que busca imposar per la força un projecte de ruptura. En una comunitat internacional on impera l’Estat de Dret, no és acceptable l’atropellament antidemocràtic d’uns pocs, que ignoren els drets de la resta, i subverteixen unilateralment els principis i valors que regeixen la convivència democràtica en una societat avançada”. Hi ha una part de la classe política andorrana, i més encara al Consell General, que no lamenten pas que la diplomàcia faci o intenti fer la seva feina. Passin o intentin passar els seus missatges. De fet, no entra ni a valorar el fons o el rerefons del missatge que es transmet per molt alta que sigui la tensió que actualment es viu entre Espanya i Catalunya i com són d’esbiaixats els missatges dels uns i dels altres. El que dol és el tracte de menyspreu en algunes ocasions que, asseguren les fonts, té Montobbio. No menyspreu per irreverent o maleducat. Res de tot això. El que decep, disgusta, molesta i fins i tot fa emprenyar a alguns sectors és sotmetiment a Espanya amb què tracta Andorra l’ambaixador de l’Estat veí. Com si el pensador i diplomàtic fos el xèrif del Principat. El colon de la colònia hispànica dels Pirineus.