El ‘president encarregat’ de Veneçuela, Juan Guaidó, ha fet una piulada a través del seu compte personal oficial de Twitter per agrair el suport que li ha donat el Govern del Principat. Tot i la petitesa del país, per a Guaidó “el cas d’Andorra és molt particular” perquè dóna per fet que als bancs del Principat hi ha muntanyes de diners d’exdirigents del ‘chavisme’. Els veneçolans s’han fet a la idea que al Principat hi ha més de 4.000 milions d’euros, una xifra que apareix en informes policials en relació al ‘cas BPA’. El cert és que hores d’ara, entre tots les entitats on hi pugui haver comptes bloquejats, no s’arriba al mig centenar de milions.
Guaidó va escriure un tuit després que l’executiu fes públic el comunicat de suport a la transició democràtica a Veneçuela agraint “al Govern d’Andorra el seu suport a la ruta que hem iniciat per aconseguir eleccions lliures en el nostre país”. Posteriorment, en declaracions a la Universitat Catòlica Andrés Bello, on va rebre el suport de diversos col·lectius locals, el dirigent polític veneçolà va explicar que “el cas d’Andorra és molt particular. Fa uns anys s’havia denunciat que hi havia uns 4.200 milions de dòlars en comptes particulars que venien de comptes jurídiques a nom d’un país… va ser tan opaca i tan corrupta l’acció del règim que ni tan se val va reclamar els diners”.
El ‘el president encarregat’ va seguir explicant que els diners van ser bloquejats “i en aquest moment, per suposat, quan tractem de salvaguardar el patrimoni de la República, per suposat que estarem en comunicació directa per poder utilitzar aquests diners”, hauria manifestat Guaidó en declaracions recollides per diversos mitjans de comunicació veneçolans. Des de l’any 2016 el parlament veneçolà denuncia la trama de corrupció en la qual estarien involucrats persones properes al règim de Nicolás Maduro. Es tracta de tot l’afer relacionat amb Petróleos de Venezuela (PDVSA) i alguns dels seus principals dirigents, com Diego Salazar i Rafael Ramírez.
En el millor dels casos, actualment als bancs del país hi ha 50 milions de dòlars de l'entorn 'chavista' enfrontat en gran mesura a Maduro
Es dóna el cas, però, que mai no hi ha hagut 4.200 milions de dòlars d’aquest grup d’empresaris o el seus col·laboradors al Principat. Ni a BPA ni a cap altre banc. Ni tan sols han passat pels comptes. Les diverses fonts consultades han assegurat que aquesta xifra apareix en alguns informes de la policia. Però que la forma de calcular policial és molt inaudita. Per fer-ho fàcil: si un d’aquests empresaris rebia 10 euros i enviava posteriorment aquests 10 euros cap a una altra destinació o compte, la policia suma 20, quan és evident que són 10.
Doncs aquest seria el cas. Com a mínim, la investigació policial hauria duplicat els diners reals que haurien passat per Andorra. A més, segons que han recordat fonts jurídiques, “aquestes xifres inflades vénen del fet que Salazar era el ‘broker’ per a les pòlisses d’assegurança de PDVSA. Entraven molts diners, però sortien per pagar les primes de Lloyd’s i altres asseguradors”. Amb tot, l’acumulació màxima haurien estat els 200 milions d’euros que es van bloquejar a BPA el 2013 i que es van alliberar el 2014. En l’actualitat aquesta xifra, global, en tota la plaça financera, en relació amb tots els empresaris suposadament ‘chavistes’ i enfrontats a Maduro, no arribaria al mig centenar de milions de dòlars, que són molts diners, però en cap cas els 4.200 que llancen a l’aire.
L’oposició també ‘cobrava’
Algunes de les mateixes fonts consultades han assegurat que Juan Guaidó haurà d’anar molt en compte amb les referències a alguns empresaris i els seus suposats diners ‘bruts’. En aquest sentit, fonts jurídiques han explicat que alguns dels empresaris -no pas tots, ni de bon tros- que al seu dia van estar a prop del ‘chavisme’ però van acabar partint peres amb Maduro van passar a finançar, almenys parcialment, l’oposició encapçalada per Leopoldo López i de la qual Guaidó n’és integrant (era el número 5 de López). Hauria estat una mena d’autoprotecció dels empresaris mencionats davant un eventual canvi de color polític en un país molt avesat a les primes i a les comissions. De fet, segons les fonts, alguns dels polítics de l’oposició viuria íntegrament dels ‘suports’ econòmics rebuts per alguns dels promotors al seu dia del ‘chavisme’ i ara desencisats.
Les fonts consultades han assegurat que l’oposició hauria rebut diners d’alguns dels empresaris que estan bloquejats al Principat o que estan tenint problemes amb la Justícia tant andorrana com del seu país -bàsicament perquè en un moment donat van girar-se d’esquena a Maduro, fins llavors no havien tingut cap complicació-. Una altra cosa és que aquests diners passessin per algun compte bancari andorrà. Això segurament no hauria passat, segons les fonts.