L’esmentada disposició fa una primera aproximació al que seria una imprudència. Així, “es consideren actuacions imprudents, entre d’altres: la manca d'observança dels senyals d'advertiment de perill o de prohibició de pas ubicats en zones de risc; la realització d'activitats prohibides en espais naturals; la manca de respecte deis butlletins o avisos d'alerta o de predicció de meteorologia adversa emesos pels serveis meteorològics o pel departament competent en matèria de protecció civil; i el desenvolupament de l'activitat sense disposar de l'equipament adequat”.
El rescabalament dels rescats, que “prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què s’iniciï l’operació de recerca, salvament, rescat o socors”, també es podria exigir en aquells casos que derivi d’una activitat recreativa de risc, que en aquest cas plenament es determinarà via reglament. El rescabalament es podrà exigir per via judicial ja sia a la persona beneficiària del rescat, al seu representant legal o a la companyia d’assegurances.
La disposició pressupostària també explicar que “l'import a reclamar es determina en funció del nombre d'efectius personals i de mitjans materials emprats en l'operació de recerca, salvament, rescat o socors, i del temps esmerçat a aquest efecte. El Govern pot determinar, reglamentàriament, la tarifa per hora deis mitjans humans i materials gestionats pel cos de prevenció i extinció d'incendis i salvaments” i encara especifica que “en el supòsit en què l'operació de recerca, salvament, rescat o socors s'efectuï a favor de diverses persones beneficiaries, l'import a reclamar es determina proporcionalment als mitjans humans i materials emprats en benefici de cadascuna d'elles, i en cas que la individualització no sigui possible, per parts iguals”.