- Quirze Font considera que en no haver-hi cap motiu per fer-lo fora la institució li ha d’abonar la totalitat del contracte que tenia signat i no només els 85.000 euros amb què se’l va compensar
- El gestor econòmic va ser nomenat per al càrrec el març del 2015 i el contracte subscrit era per cinc anys -n’hi quedaven doncs més de tres- a raó de prop de 7.000 euros mensuals
- L’ens sanitari va decidir prescindir dels seus serveis, com ja havia fet durant els anys 90, enmig de dubtes sobre presumptes irregularitats que el Govern ha circumscrit a l’àmbit administratiu
- Quan el ministeri va beneir la sortida de l’economista per motius no causals, es va fer la lectura més restrictiva possible en el moment de calcular la liquidació que li pertocava a l’acomiadat
- L’home i els seus assessors entenen que li pertoca cobrar fins a l’últim euro d’allò que havia signat i més encara tenint en compte la qualificació del lloc de feina i l’edat del professional
- La causa està judicialitzada i la setmana passada, i entre altres, Lluís Burgués i Josep Maria Piqué van haver d’anar a donar explicacions davant la batlle que analitza la reclamació laboral
L’exdirector econòmic i de recursos econòmics del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) Quirze Font reclama, en xifres rodones, 200.000 euros més a banda dels 85.000 que ja va percebre el gener passat quan va ser acomiadat enmig de molts interrogants sobre la regularitat de la seva gestió.
Font considera que li correspon percebre la totalitat del contracte que tenia firmat i no pas allò que l’ens públic va considerar com el mínim ajustat a la llei. El gestor econòmic defensa que no hi ha cap raó objectiva per despatxar-lo -formalment, efectivament, va ser objecte d’un acomiadament no causal- i, en canvi, sí que es donen els motius per cobrar fins a l’últim euro d’allò que el SAAS s’havia compromès.
El SAAS va comunicar el març del 2015 que havia nomenat Font director econòmic i de recursos generals de la institució en virtut d’un edicte que s’havia convocat uns mesos abans. Dit edicte establia un contracte per a cinc anys i el gestor rebria uns emoluments mensuals propers als 7.000 euros. La rescissió contractual no causal de Quirze Font va ser firmada pel ministre de Salut i màxim responsable polític del SAAS, Carles Álvarez, el 17 de gener d’enguany, amb la qual cosa al gestor financer encara li restaven poc més de tres anys de contracte. Per tant,
Font i els seus assessors, entenen que havia d’haver percebut tot allò que hauria cobrat en cas d’haver esgotat, treballant, els cinc anys de contracte. Al que li pertocaria li resten els 85.000 euros que va rebre el gener com a compensació i surten, segons les fonts consultades, els 200.000 euros enunciats i, com s’ha dit, arrodonits.
L’afer s’està substanciant com una reclamació de quantitat derivada d’una mala liquidació laboral en el marc d’un plet que està a la Batllia. De fet,
la setmana passada hi va haver en seu judicial el que en l’argot jurídic s’anomena el judici de proves. Diversos integrants de l’equip econòmic, financer i administratiu del SAAS van haver d’acudir a la Batllia a prestar declaració en una vista dirigida per la batlle Imma Rodríguez, ponent de la causa. Sense anar més lluny, van haver de presentar-se a l’edifici de les Columnes des de
Lluís Burgués, exdirector general del SAAS, fins al seu successor i màxim responsable executiu de la institució,
Josep Maria Piqué.
Tant Burgués com Piqué, i molts d’altres, havien estat citats per la representació lletrada de Quirze Font, que pretenia refermar o rebatre, segons el cas, algunes de les al·legacions que el SAAS va fer en el seu escrit de resposta a la reclamació presentada per l’exdirector econòmic de la institució.
Fonts properes a la representació de Font han mostrat la seva satisfacció per l’evolució de la vista. I han assegurat que la major part dels testimonis haurien explicat que l’actuació del gestor econòmic sempre havia estat diligent. De fet, en el marc laboral i en ser un acomiadament no causal no es discuteix aquest extrem. Però a la defensa de Font li interessa deixar clar que el seu representat sempre va treballar adequadament.
Font al·lega que li quedaven tres anys de contracte en un càrrec altament qualificat, pel qual havia passat un edicte i que té una oferta restringida al país. Alhora, hauria recordat, segons les fonts, que ja té una edat i que no li seria fàcil trobar una altra ocupació del nivell de la que tenia vigent. Si referma amb els testimonis que, a més a més, feia la feina com s’esqueia… L’actual director general del SAAS, Josep Maria Piqué, sí que va deixar clar que havia perdut la confiança amb el gestor i que aquest va ser el motiu pel qual en va demanar el seu relleu. Fonts del SAAS han assegurat que quan va ser acomiadat ja feia uns quants mesos que Piqué no confiava en Font, que considerava que no tenia la suficient vàlua per desenvolupar les funcions que tenia encomanades més enllà de generar dubtes.
No era la primera vegada que Font sortia amb la cua entre les cames del SAAS. Ja li havia passat el mateix als anys de la dècada dels anys 90. Se’l va convidar a marxar en l’‘època Benito’ també enmig d’incerteses i interrogants sobre les tasques desenvolupades i uns treballs constructius fets per un proveïdor del SAAS en un immoble particular de Quirze Font. Ara també planejaven els dubtes sobre algunes adjudicacions i altres decisions. El propi cap de Govern, Toni Martí, va admetre el desgavell comptable al SAAS però ho va circumscriure en l’òrbita administrativa.
De fet, l’executiu, que va decidir acomiadar Font per la via no causal sustentant aquesta decisió en un informe que amb prou feina té una pàgina i evitant d’aquesta manera enredar més la troca, va portar tota la documentació derivada, en gran part, d’observacions fetes pel Tribunal de Comptes, a la fiscalia. Va portar tot l’expedient al ministeri públic, sí, però una observació que deixava constància a parer del Govern que no hi havia delicte. Que tot allò irregular que eventualment hi pogués haver se circumscrivia en l’àmbit administratiu.
Ara per ara, més enllà de la fiscalia i el Govern, si fos el cas, ningú més no sap com està la tramitació d’aquella pseudo-denúncia governamental.
La defensa de Quirze Font va interessar-se per la qüestió, segons les fonts consultades, i l’única resposta hauria estat que la fiscalia no tenia oberta cap investigació contra l’exdirector econòmic del SAAS. Això, però, no aclareix gran cosa. Pot ser que la investigació segueixi el seu curs i Font no estigui assenyalat; pot ser que la documentació segueixi al calaix; o potser que la fiscalia s’hagi mirat la paperassa hagi considerat que no hi ha indici de res i hagi arxivat les diligències mínimes dutes a terme, amb la qual cosa no té obligació de comunicar res a ningú. Potser ho hauria anunciat a l’executiu. Però al Govern, en aquesta qüestió, li interessa més no marejar la perdiu. Perquè si algú altre decideix marejar-la…
