El mes de febrer, el Sindicat del personal adscrit a l’administració general (Sipaag) va elevar una petició a Govern advertint de les irregularitats funcions que estaven duent a terme un seguit de càrrecs de confiança i contractats en relació especial. Van annexar un llistat de persones amb noms i cognoms i les funcions que feien. Funcions que en cap cas estan descrites com a possibles per a l’exercici de persones alienes a la Funció Pública, al funcionariat. Facultats atribuïdes, entenia el Sipaag -entén també el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) i el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA), tots tres promotors de la iniciativa-, de manera il·legal per molta delegació que fes un càrrec superior.
Sipaag, SEP i CFPA consideren que els càrrecs de relació especial o de confiança no podien exercir les funcions que van exercir en molts casos i van reclamar al Govern
El Govern, en dues ocasions, va prorrogar la resposta a la demanda sindical. El darrer termini vencia a final de juny i l’administració va fer silenci administratiu. Ara, els sindicats tenen mig any per interposar una demanda jurisdiccional. Per portar el cas als tribunals. Enmig, i amb el canvi d’executiu, diversos responsables sindicals, segons que ha pogut saber l’Altaveu, s’han reunit tant amb nous representants governamentals com amb tècnics de Funció Pública. Tots han deixat entreveure, implícitament o no, que es va actuar de manera irregular, que l’anterior Govern va fer un abús notable, notori i en molts casos amb ple coneixement, dels càrrecs de confiança.
Les fonts consultades han explicat que les implicacions poden ser molt grans, ara mateix impensables. El llistat presentat inicialment amb la petició administrativa, tot i ser voluminós, no és exhaustiu ni complert. Però una primera dada val: la coordinadora de Funció Pública, Elisabeth Almarcha, seria un dels càrrecs que tenia atribucions que no li pertocaven. I ella sola ha format part de tribunals de desenes de processos de selecció o ha convocat edictes o n’ha firmat la resolució. Si la Justícia dictamina, com sospiten els sindicats, que persones externes a l’administració no tenien dret d’exercir determinades funcions, tots els processos dels quals hagués participat Almarcha, per exemple, s’haurien d’anul·lar.
Després de dues pròrrogues, l’actual executiu ha decidit no respondre la petició d’anul·lació sindical, ha fet silenci, però implícitament hauria reconegut que no es va complir la llei
Un primer comptatge no exhaustiu ni tampoc exacte situa al tomb de 300 places laborals en tota l’administració central en la presa de decisió de les quals hauria participat la coordinadora de Funció Pública. Tres-cents llocs de treball, doncs, que podrien quedar compromesos. Però no només això. Aquests càrrecs de confiança, segons les fonts, han signat compres de material, adjudicacions diverses, contractacions de serveis… fins i tot han signat informes que han avalat decisions polítiques o que van ser traslladats durant la legislatura passada al Consell General per justificar demandes de grups parlamentaris o altres. Un impacte, per tant, enorme. Inquantificable hores d’ara.
Més repercussions que s’haurien advertit o confirmat els darrers dies tot i el silenci del Govern -l’actual, passaria la pilota a Toni Martí, Eva Descarrega i companyia- a la petició sindical: la figura del director o la directora general no existeix, només es preveia en el departament de Tributs i Fronteres i, actualment, la recull la llei del cos diplomàtic. Res més. Per tant, els darrers quatre anys s’ha tractat com a funcionaris d’alt rang, per exemple, el llavors director general de Medi Ambient, Marc Rossell, o la directora general d’Educació, Ester Vilarrubla. Dos càrrecs que havien d’haver estat considerats i tractats com a polítics a tots els efectes. I, per tant, que no havien d’haver meritat per a la jubilació com a funcionaris o que no havien d’haver cotitzat a la mútua dels treballadors públics.
Els col·lectius sindicals convocaran els seus afiliats el setembre per demanar-los l’aval, si escau, per portar l’afer als tribunals sabent que “les conseqüències poden ser enormes”
Novament, l’abast d’una eventual decisió judicial contrària als interessos de Govern pot ser tan gran i inimaginable que els tres sindicats que han lamentat la manera de procedir de l’anterior executiu volen anar pas a pas abans de decidir portar l’afer a la Justícia. Segons fonts properes a Funció Pública, Sipaag, SEP i CFPA tenen previst convocar durant la primera quinzena de setembre sengles assembles d’afiliats. Hi tractaran temes sectorials ordinaris, però també posaran sobre la taula la qüestió de dur l’abús dels càrrecs de confiança als tribunals.
Les juntes directives dels respectius col·lectius sindicals volen rebre l’aval, la legitimació dels afiliats per endegar tantes accions com siguin necessàries i arribar, si és el cas, fins al final de la qüestió. Volen, però, que la decisió sigui adoptada en assemblea després d’una acurada explicació -els assessors legals dels tres sindicats ja tenen tota la documentació necessària i tenen molt clara la línia jurídica a seguir si se’ls dóna via lliure- perquè, segons les fonts consultades, “les conseqüències són tan enormes que molts funcionaris podrien veure en perill el seu lloc de treball”. I molts contractes podrien ser nuls i adjudicacions haver-se de revertir. Un maldecap en tota regla.
Comentaris (6)