La primera operació es va tancar per uns 356 milions d’euros i la segona per 927, i es van dur a terme entre els anys 2005 i 2006. CaixaBank i l’Agència Tributària interpreten de manera diferent la naturalesa de la venda i, en conseqüència, la segona reclama un deute fiscal de 13,5 milions d’euros a l’entitat bancària catalana. En primera instància, l’Audiència nacional, hauria donat la raó a l’administració. I ara CaixaBank hi ha recorregut en contra i, segons que avança aquest dijous el portal ‘La Información’, la sala del contenciós del Tribunal Suprem ha admès l’esmentat recurs i analitzarà la qüestió.
El tema no és menor, i en el sector financer en general, almenys a Espanya, s’espera amb certa impaciència la resolució del Suprem, que establirà jurisprudència. El nucli del debat és si es va tractar només d’una venda d’accions, com defensa CaixaBank, o si hi ha més que això. És a dir, que més enllà de les accions, traspassant també el control de les participacions a una altra entitat, en aquest cas Crèdit Andorrà, el que es va vendre de fet va ser la companyia.
En termes més tècnics, el Suprem haurà de resoldre si es tractava d’una operació accessòria i, per tant, que es pot realitzar amb certa habitualitat o, en canvi, el que es va dur a terme va ser una operació principal. A efectes de càlcul de bases imposables i establiment de deduccions fiscals i altres és molt diferent.
D’aquí que CaixaBank al seu dia es va acabar deduint un 22% de la base imposable quan l’Agència Tributària, que defensa que les operacions accionarials que va fer al seu dia CaixaBank al Principat van ser realment una venda de la companyia, considera que la deducció havia d’haver estat sols del 14%. I en la diferència del percentatge, els milions de més o de menys que l’entitat catalana havia de pagar en concepte d’IVA.
Comentaris