Fiñana ha presentat aquest dijous un resum de l’activitat duta a terme durant els anys 2016 i 2017. El darrer exercici tancat va ser molt més prolífic que l’anterior, en què la institució que dirigeix el fiscal adjunt en excedència va centrar-se en altres qüestions diferents a les de la inspecció i anàlisi. D’aquí que durant el 2017, la feina analítica i inspeccionadora de la UIFAnd s’hagi incrementat molt notablement. D’aquí, també, que s’hagin enviat cap a la fiscalia més casos que anteriorment. Segons algunes fonts consultades, aquest fet respondria també a poder mantenir bloquejats dipòsits a BPA quan l’AREB ja no tenia més arguments per poder posar sobre la taula a alguns clients no traspassats.
Les entitats bancàries van fer 107 declaracions de sospita de les 116 que en global va rebre la unitat que combat la prevenció del blanqueig
Sia com vulgui, la UIFAnd va dur a terme l’any passat 16 inspeccions, 155 anàlisis efectives i va rebre 116 declaracions d’operacions sospitoses. La immensa majoria (107), com sol ser habitual, procediria del sector bancari. Molt probablement, el fet de no comunicar sospites sobre algunes pràctiques indegudes seria l’origen, almenys, d’una de les sancions imposades per la unitat que mira de combatre el rentat de capitals al Principat. La UIFAnd ha passat de puntetes sobre dites sancions. De fet, públicament Fiñana no s’hi ha referit.
La memòria dels anys 2016 i 2017 recorda, però, que l’any passat es van incoar dos expedients sancionadors. “Ambdós s’han obert en detectar-se l’incompliment d’algun dels preceptes tipificats en el procediment sancionador com a greus i/o molt greus: el primer es va incoar contra una entitat financera bancària el 19 de gener del 2017, i ha conclòs amb la imposició d’una sanció econòmica per valor de 140.000 euros; i el segon, també contra una entitat financera bancària, es va incoar el 15 de març del 2017, amb el resultat final d’imposar una sanció econòmica per un import de 20.000 euros.” Ho diu textualment el document al qual es pot accedir en la pagina web oficial de la institució.
L’ens va investigar durant el darrer exercici 1.729 persones i va procedir a inspeccionar setze subjectes obligats
L’esmentada memòria explica també que 99 de les 155 revisions efectuades durant l’any passat es van arxivar. La resta, 56, han donat lloc a dossiers que s’han tramès que a la fiscalia perquè analitzi si realment els indicis de delicte poden prendre força i cal judicialitzar els casos. La suma dels dipòsits que van lligats a aquells expedients i que estan bloquejats dóna un resultat de 254.272.517 euros que, com ha remarcat Fiñana, podrien acabar sent recaptats per l’Estat si mai hi ha una sentència ferma i executiva que així ho estableix. En el marc de totes les anàlisis efectuades, aquelles 155, la UIFAnd ha investigat 1.729 persones, de les quals 966 són físiques i la resta, 763, són jurídiques. A més, la unitat dirigida per Carles Fiñana té 36 expedients en curs d’investigació.
La UIFAnd també s’encarrega d’analitzar les sol·licituds d’inversió estrangera que es formalitzen davant de l’administració. Durant l’any passat, l’ens va haver de donar resposta a les peticions formulades per 940 societats i 524 inversions més en immobles. Amb tot, es van analitzar 3.560 persones, de les quals 2.782 de físiques i 778 de jurídiques. Tot plegat va derivar en desestimar dues de les peticions, fer observacions al registre de societats sobre 243 d’elles i enviar-ne a la policia, perquè investiguessin els subjectes relacionats, 46 de les peticions.
França i el Perú, els que més cooperació van sol·licitar
La cooperació internacional entre les agències de prevenció del blanqueig de capitals d’arreu del món és un mecanisme usual. La UIFAnd va rebre l’any passat 41 demandes de cooperació per part d’organismes homònims d’altres països alhora que en va formular 47. Els dos estats que més peticions van fer a Andorra va ser el Perú, amb sis demandes, i França, amb cinc. Argentina (4) i Bangladesh (3) els van seguir mentre només dues peticions van arribar d’Espanya i anecdòticament una demanda va procedir de la Ciutat del Vaticà. Quant a les peticions fetes des d’Andorra cap a l’exterior, cinc es van adreçar a Espanya i Letònia, quatre a Suïssa, i tres a Alemanya, Rússia, Estats Units i Xipre.
Comentaris