La situació administrativa del davanter ivorià no seria una excepció. Segons fonts coneixedores del món futbolístic andorrà “cada vegada vénen més joves enganyats” pensant que Andorra els obrirà la porta del futbol europeu. Hi ha diversos intermediaris, sovint jugadors veterans que ja fa anys que són a la lliga andorrana, que miren de guanyar diners a costa de l’ambició, del desig de futbolistes que en alguns casos vénen de racons tan exòtics com a ells els deu semblar el Principat.
Kobon jugava a l’UE Engordany, club que ja diumenge a la nit va anunciar l’acomiadament del jugador, situació que li va ser comunicada anit just després que recobrés la llibertat en una situació processal que no ha transcendit, la segona temporada al futbol andorrà. Hi havia arribat a través de l’FC Ordino, una de les entitats que més futbolistes mou no sempre respectant les millors condicions. De fet, les fonts consultades han reconegut que hi ha uns quants clubs que són especialment ‘portes obertes’ sense miraments.
Són constants les irregularitats com a mínim administratives que molts dels clubs andorrans protagonitzen en relació a la suposada contractació de jugadors
Fa poc que va transcendir la sentència condemnatòria contra un d’aquests intermediaris que alhora han estat o són fins i tot jugadors per haver falsificat documentació d’immigració per poder disposar de jugadors mexicans en clubs del país. Tot i la condemna judicial, el principal condemnat, prou conegut a la lliga, continua jugant i continua mercadejant amb jugadors. Fins i tot amb jugadors que arriben a l’altra punta del món i que ni de bon tros gaudeixen de les condicions que suposadament la legislació vigent els reconeix.
Aprofitant ‘l’exempció’ dels jugadors de proximitat, que permet als clubs tenir quatre jugadors que visquin fora del Principat però a menys de 350 quilòmetres, hi ha entitats que empadronen -la forma d’aconseguir-ho és un altre enigma (o no)- suposades promeses del futbol de l’altra punta del món a qualsevol poblet català per poder respectar a priori la normativa. Llavors resulta que viuen al país en qualsevol ‘pis pastera’ amb altres companys d’equip. La llei, han indicat les fonts consultades, és molt laxa.
Cert, asseguren les fonts, que de tant en tant la policia s’ha arribat a presentar en entrenaments d’alguns equips per fer una comprovació dels papers dels integrants dels equips. En algun cas s’ha pogut constatar les infraccions. Però les mateixes fonts han assegurat que el cos d’ordre habitualment no té les eines per descobrir, per dir-ho així, els molts fraus que hi ha en el futbol andorrà. En aquest sentit han lamentat que tot sovint ja sia la pròpia policia, ja sia el ministeri d’Esports, Immigració o la Federació Andorrana de Futbol, es passen la pilota i al final es toleren situacions flagrants.
Diversos sectors del futbol andorrà, a banda de lamentar l’incident de diumenge, esperen que la repercussió del cas porti a controlar molt més la situació dels esportistes
Hi ha clubs que d’una temporada a l’altra canvien totalment la plantilla. A l’elevada oferta de futbolistes joves temptats en arribar a Europa s’hi afegeix el fet que si Immigració acaba descobrint alguna situació anòmala aquell jugadors sobre el qual s’ha constatat la irregularitat no pot renovar cap estada al Principat fins que no es regularitza la seva situació (pagant el que escaigui, és clar). Per tant, puntada de peu al cul i ja en vindrà un altre. Els intermediaris tot sovint són els primers que s’hi presten.
L’agressió protagonitzada pel davanter ivorià de l’UE Engordany, amb una notable experiència a Itàlia tot i la seva joventut, i la situació administrativa del tot irregular que fonts oficials han assegurat que presentava al Principat porta a pensar que caldria, ara sí i d’una vegada per sempre, posar ordre a una activitat que tot i la petitesa del país mou molts diners, tal com el ‘cas Cautxú’ va evidenciar. I és això, els diners, els ajuts de les organitzacions internacionals, el fet de poder mantenir o retenir les quotes de poder federatives, el que molt sovint fomenta, avala o tolera les, com a mínim, anomalies.
Comentaris (10)