- Els dos cuidadors del parc d'animals que no van tenir relació amb els fets i continuen al seu lloc de treball, una biòloga i un vigilant d'aparcament, els primers convocats
- Una de les declaracions que es preveu que pugui ser molt aclaridora és la del veterinari del departament d'Agricultura que era present quan es va descobrir el plantígrad fora de lloc
- La minoria comunal reclama l'informe que hauria conclòs que l'animal es va escapar per la porta i que hauria elaborat un expert català en plans de caça i acompanyament de caçadors
La policia ha començat a prendre declaració de testimonis relacionats amb l’afer de l’ós de Naturlandia. No són pas les primeres diligències que el cos de l’ordre practica després de rebre els informes especialment dels banders, que apuntaven, entre altres coses, a una possible responsabilitat penal d’alguns dels intervinents. Però sí que seria el primer cop que s’escolta la versió de persones que o bé coneixen les instal·lacions i els animals del parc o bé eren en les immediacions del lloc on es va descobrir el plantígrad fora d’on hauria d’haver estat.
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ja va demanar fa un parell de dies que es deixi treballar els professionals dels diversos àmbits que estan treballant en l’aclariment total de l’abatiment de l’ós el 14 de juny. Professionals que van des dels policies als experts que ja han actuat fins ara fins al funcionari que instrueix l’expedient administratiu obert a Naturlandia. D’aquesta manera Calvó mirava d’evitar entrar en polèmiques després que el comú de Sant Julià i accionista majoritari de Camprabassa, la societat que explota l’ecoparc de la Rabassa, qüestionés en certa manera els informes fets per diversos departaments governamentals.
El comú lauredià va encomanar els seus propis informes i va arribar a la conclusió que hi havia hagut dos operaris del parc, el director i el subdirector, que van actuar de forma negligent. L’un per deixar-se la porta oberta i l’altre per haver-se precipitat i no seguir els protocols a l’hora de disparar contra l’animal. Sense embuts, aquestes acusacions les va fer el director general de Camprabassa, Enric Ordóñez, a través del comunicat en què el parc anunciava l’acomiadament dels dos responsables de la unitat d’animals, per dir-ho d’aquesta manera, Miquel Naudi i Josep Font. Els informes que van servir per decidir despatxar els dos treballadors es guarden a pany i forrellat. Ningú no els ha vist. O, com a mínim, la minoria comunal els reclama alhora que també posa de relleu la importància de poder conèixer de primera mà el testimoni del veterinari de Govern que era al parc en el moment que es va descobrir que el plantígrad no era al seu lloc.
Però resulta que el facultatiu, com ja tenia programat, va marxar pocs dies després dels fets cap a l’Àfrica, com sol fer un parell d’èpoques l’any i durant força dies. No obstant això, diverses fonts han considerat que el testimoni de Jesús Muro, facultatiu al departament d’Agricultura i cooperant a Uganda i el Congo a través de l’associació veterinària Daktari que dirigeix, es presenta com a imprescindible i que de ben segur serà citat per la policia. Qui sí ho ha estat és una biòloga que acompanyava Muro el mateix dia dels fets. Tots dos haurien arribat al parc d’animals abans que obrís aquell dimecres i abans que hi arribés cap cuidador. I just va ser amb el director del parc d’animals que van descobrir gairebé a l’hora que l’ós no era on tocava.
A banda de la biòloga esmentada, la policia hauria interessat ja també el testimoni dels dos vigilants del parc que en cap moment no van intervenir en els fets i dels quals es voldria conèixer quina era la manera de funcionar dels treballadors, la reacció habitual dels animals o, fins i tot, aspectes vinculats a la situació i el manteniment de les infraestructures. Tots dos cuidadors, des de l’acomiadament de Naudi i Font, s’han quedat al front del parc animaler com a màxims responsables just per sota del director d’operacions, Manuel Robles. Un altre convocat seria un dels vigilants de l’aparcament més proper a la zona dels animals, que hauria estat testimoni d’alguns dels moments de més neguit i podria valorar, en certa manera, l’activació i desenvolupament del protocol establert per a emergències com la viscuda aquell 14 de juny.
Tot plegat hauria de servir per treure una mica més claredat a l’entrellat que va suposar l’episodi de la fuga de ‘Torb’ i la seva mort posterior. L’informe ‘determinant’ encarregat pel comú de Sant Julià l’hauria elaborat un expert català en plans de caça i acompanyament de caçadors a l’Àfrica de la confiança del conseller major comunal Joan Visa. El treball en qüestió s’hauria fet a partir d’una inspecció ocular de les instal·lacions i de l’anàlisi dels informes tècnics elaborats pels proveïdors dels equipaments de seguretat del parc animal. És a dir, des dels constructors als instal·ladors de les tanques als enginyers que haurien avaluat la idoneïtat i bon funcionament de les malles electrificades.
Les conclusions de l'estudi 'determinant' encarregat pel comú serien el resultat d'una deducció lògica o descart d'altres possibilitats, no pas per l'existència de proves rotundes
Segons fonts consultades que no han tingut accés directe al treball de l’expert en caça però sí que n’han rebut alguns resultats verbals, la conclusió de la porta oberta no estaria avalada per cap evidència taxativa. Seria tan sols una deducció lògica o de sentit comú per descart d’altres possibilitats. De fet, en l’informe dels banders, aquest cos ja apuntava tres possibles motius pel quals l’ós hauria pogut sortir del seu tancat -encara que mai de l’espai perimetral del parc-: una sortida per una petita obertura esdevinguda entre una reixa i un bloc de formigó (els tirants que havien de sostenir la tanca un estava trencat i l’altre afluixat); que hagués quedat una porta oberta; o que l’animal hagués pogut grimpar per un arbre i hagués saltat la tanca.
Els responsables del parc sempre han avalat la primera opció, malgrat no considerar-la definitiva al cent per cent. Les portes tenen diversos candaus de seguretat i diferents passadors. No obstant això no hi ha cap alarma en el cas que alguna d’elles quedi oberta. Quant a la possibilitat que hagués aprofitat l’animal un arbre proper a les reixes es considera difícil. Però també és cert que poc després dels fets es va fer una poda significativa de branques encara que fos de manera preventiva. En part per voluntat pròpia i, en part, perquè es va demanar des de Patrimoni Natural.
En qualsevol cas, remarquen les fonts, no hi ha cap prova concloent de res -les diligències iniciades per la policia són manifestament posteriors a l’episodi, els agents no van acudir al parc no pas després d’alguns dies si no quan ja havia passat més d’una setmana de tot plegat- i no hi ha cap element decisiu que permeti fer les contundents afirmacions realitzades per Enric Ordóñez. La prova més evident dels dubtes que té el comú i Camprabassa és que els dos acomiadats ho van ser per la via ordinària i la fórmula de la pèrdua de la confiança. ¿Què vol dir això? Que l’acomiadament va ser no causal i indemnitzat fins al darrer cèntim d’euro de la liquidació establerta per llei, un sistema habitual quan no es pot provar de cap de les maneres allò de què s’acusa a qui es fa fora.
Segons les fonts consultades, ni el director ni el subdirector del parc, que van ser acomiadats poc abans d’acabar la jornada laboral de divendres passat, una estona abans de les 5 per l’assessor legal en matèria laboral de Camprabassa, l’advocat Eduard Coll, no han vist cap informe que justifiqui les suposades negligències hagudes. Naudi i Font mantenen un prudent silenci i, per ara, segons algunes fonts, no han estat convocats per declarar davant la policia. En tot plegat també hi té molt a veure la relació de parentiu del segon dels citats, parella de l’excònsol laurediana Montserrat Gil i que va arribar al lloc de treball i al càrrec concret estant ell al comandament del comú, i el fet que el primer hagués posat en dubte els mitjans i l’atenció en manteniment que el parc rebia des de la direcció general. És a dir, des d’un Enric Ordóñez que a Naturlandia hi mana amb mà de ferro.