Dins dels pactes formalitzats entre Ensisa i Saetde/Secnoa hi ha el fet de reforçar algunes capes executives intermèdies per evitar que les discussions arribin al consell d’administració de Nevasa, on, segons les fonts, s’haurien detectat els principals problemes i les discrepàncies més profundes. El nou comitè executiu té tres vèrtexs clars en les persones d’Alfonso Torreño, David Hidalgo i Xabier Ajona. I encara és més que probable la incorporació de, com a mínim, un quart executiu més en nom de Saetde, tot i que Ajona ja tindrà força marge de maniobra quant a la representació de la societat encampadana.
Des del punt de vista executiu, la gran feina és establir, si escau, una nova graella de preus i productes. Almenys fins avui, tot estava en l’aire. I caldrà veure especialment com s’integra Arcalís en les ofertes que es promoguin. I si es farà pagar un suplement extra per aquells qui vulguin tenir l’oportunitat d’esquiar a les pistes que fins ara ja aixoplugava Grandvalira i, a més a més, afegir-hi les d’Ordino. Una curiositat: el forfet més venut pel principal domini del país és el de sis dies. Hi ha moltes fórmules sobre la taula i un convenciment: qui hi pot sortir molt clarament perdent és Pal-Arinsal per molt que Arcalís es mantingui també sota el domini de Vallnord i aquesta marca es mantingui per ara inalterable.
Un equip que com a mínim integren Alfonso Torreño, David Hidalgo i Xabier Ajona ha d’establir la graella comercial base pràcticament avui mateix per poder-la presentar a la Fira d’Andorra la Vella
“Ensisa passa a decidir què val ara Ordino-Arcalís”, han remarcat les fonts consultades tendents a treure ferro a la sensació que de l’acord qui en treu un major benefici és Saetde. Una cosa és clara, el repartiment dels beneficis torna a allò que hi havia abans de la temporada 2009-2010. És a dir, el 58% dels guanys hauria de ser per Saetde/Secnoa i el 42% per Ensisa. En l’actualitat, aquests percentatges estaven pràcticament al 50% després que el 2008 denunciés el contracte. Per això les fonts consultades indicaven que “una de les persones que està més molesta encara que no dirà res pel càrrec que actualment ocupa és Enric Casadevall”.
En efecte, l’ara president del Consell Superior de la Justícia (CSJ) era el cònsol de Canillo i el màxim responsable d’Ensisa que va firmar la carta per la qual instava la dissolució de Nevasa -el mateix que l’any passat va fer Joan Viladomat però ara en nom de Saetde- si en el termini de dos anys a comptar de la recepció de la missiva no hi havia una entesa que salvés els mobles. Es van salvar amb un repartiment de dividends més equitatiu que els que hi havia fins llavors. I que ara retornen a aquell suposat desequilibri amb el benentès que la societat encampadana aporta ara al domini un actiu més, que és Secnoa, és a dir, Arcalís.
Les fonts consultades han assegurat que qui més ha ‘collat’ o qui més ha cedit perquè es fes marxa enrere en el repartiment de beneficis ha estat Crèdit Andorrà, titular de més de 49% de les accions d’Ensisa. De fet, els tres negociadors principals han estat el conseller executiu del banc, Xavier Cornella; el cònsol de Canillo i president d’Ensisa, Josep Mandicó; i el conseller delegat i alma mater de Saetde, Joan Viladomat. El cap de Govern, Toni Martí, hauria fet d’artista convidat en algunes de les moltes reunions que s’han celebrat les darreres setmanes i, sobretot, hauria estat informat puntualment de l’estat de les converses directament per Cornella. Crèdit Andorrà, segons les fonts, tenia clar que la caiguda de facturació d’Ensisa amb el trencament de Grandvalira seria tan gran -més que no pas reculant en el repartiment de beneficis- que posaria molt en risc (o directament faria impossible) l’amortització de la famosa plataforma de Soldeu. Vaja, que seria poc menys que inassumible.
Per sort o per desgràcia, hi ha el convenciment entre el rectors del renovat domini que tot i que Arcalís segueixi a Vallnord la seva inclusió a Grandvalira acabarà passant factura a Pal-Arinsal
D’aquí que l’entitat bancària hagi posat molta carn a la graella. Com que el repartiment de guanys té diverses correccions en funció, per exemple, de les entrades físiques que generen els ingressos, una de les concessions en favor d’Ensisa seria que el torniquet del Pla de les Pedres, diguin el que diguin els conflictes territorials, serà sempre considerat titularitat d’Ensisa. I els punts ‘positius’ que sumin les entrades per aquest accés s’imputaran sempre a Ensisa. Suposadament, aquesta àrea hauria de créixer a poc a poc i, en conseqüència, amb el temps, el repartiment s’aniria equiparant.
Una altra qüestió que hauria demanat la societat canillenca o, com a mínim, que hauria prioritzat més que no pas la seva homòloga encampadana, és que les escoles d’esquí puguin moure’s per qualsevol de les àrees del domini. És a dir, un monitor de Soldeu, si un dia fa mal temps o hi ha poca neu en aquell punt, podrà agafar els clients i endur-se’ls, si el forfet ho permet -i això és una de les coses que s’estan perfilant aquests dies- a Arcalís, sense que ningú li imposi cap trava ni impediment.
“Tothom està més o menys content”, han remarcat les fonts, assegurant que el major poder que tindrà, si s’acaba consumant allò inicialment acordat, el duet Saetde/Secnoa dins de Nevasa es compensa amb el fet que les decisions al consell d’administració -en què participen 8 persones, quatre per cantó, això no canvia- hauran d’obtenir el 60% de suport. Fins ara, Ensisa tenia el 50% de Nevasa, la societat titular de la marca Grandvalira, i Saetde l’altre 50%. L’acord signat entre diumenge i dilluns permet que Secnoa adquireixi fins a un màxim del 5% de les participacions de Nevasa.
El percentatge que arribi a adquirir la societat ordinenca -ara Nevasa haurà de ser objecte d’un peritatge per taxar-ne el valor- haurà de sortir a parts iguals tant d’Ensisa com de Saetde. Això vol dir, doncs, que en cas que la societat que gestiona l’estació d’Arcalís adquireixi el 5%, Ensisa passarà a ostentar el 47,5% i Saetde un 47,5% més. Però si, com hauria de ser, Saetde i Secnoa sumen les aliances que accionarialment hi ha entre ells, el binomi tutelat per Viladomat ostentarà el 52,5% de Grandvalira pel 47,5% dels canillencs. D’aquí que s’hagi fixat en un 60% de suport positiu perquè qualsevol decisió pugui tirar endavant.
Els permisos per poder allargar el telecadira del Pla de les Pedres, imminents
Asseguren totes les fonts consultades que no hi ha hagut pressions ni ‘forcings’ ni res que se li assembli. En principi, per tant, els litigis referits a la plataforma de Soldeu i el seu interès nacional (o no) i el relatiu al centre d’alt rendiment en alta muntanya (Cramea) tiren endavant. El primer perquè, afirmen els consultats, és la família Viladomat qui l’impulsa de forma unilateral i està en via molt avançada el recurs que es va interposar davant la sala administrativa del Tribunal Superior (TS). I, en el segon cas, perquè el debat està entre la societat Saetde i el comú d’Encamp. També són aquestes dues entitats les que han de decidir qüestions com el conveni d’inversió o l’allargament de la concessió. Per tant, aquestes qüestions no són objecte de discussió. Però, ai làs, mentre s’ha esta negociant, Saetde no ha obtingut els permisos de Medi Ambient que cali per dur a terme les obres d’ampliació del telecadira del Pla de les Pedres. En canvi, segons les fonts, sembla que la protecció del gall de bosc ara serà menys problemàtica i aquest dimecres mateix s’espera que l’autorització rebi el llum verd. Però no, no hi ha hagut canvi de cromos. Siiiiimple coincidència.
Un acord guardat a les oficines de Crèdit Andorrà
De reunions per arribar a una entesa n’hi ha hagut diverses. Un dels punts clau era que l’acord accionarial havia d’arribar abans de la Fira d’Andorra la Vella. L’altre, que el conseller executiu de Crèdit Andorrà iniciava aquest dilluns mateix un viatge transoceànic que li impediria durant uns dies retornar amb facilitat al Principat. Per això entre l’11 i el 12 d’aquest mateix mes es va tancar un preacord que es va acabar de perfilar i es va deixar embastat a manca de signatura divendres passat, 19 d’octubre. El document, degudament redactat i a manca de signatura, es va guardar a les instal·lacions del Crèdit Centre, on diumenge a les 8 de la tarda aproximadament haurien acudit com a mínim Xavier Cornella i Joan Viladomat per firmar-lo. El cònsol de Canillo va demanar tenir el cap de setmana de marge perquè així, durant la Fira del Bestiar, faria partícips d’aquells que considerés adients, l’acord, no fos cas que calgués perfilar algun serrell. Mandicó no hauria firmat el document fins aquest dilluns. Però diumenge mateix al vespre Cornella va informar el cap de Govern, Toni Martí, que Viladomat -el més ‘perillós’- ja havia estampat la firma. Entre 20 i 40 persones n’haurien estat al corrent vers les 10 de la nit de diumenge.