- El TC va anul·lar les sentències de la Batllia i el TS i va exigir a la sala administrativa que tornés a dictar la resolució que inicialment desestimava les pretensions dels urbans
- El comú escaldenc pretenia donar compliment a la llei dels urbans creant una entitat de participació obligada pels agents, als quals els retindria una petita part del salari
- La Batllia i el Superior no van veure cap dubte sobre l’article que el TC va acabar decidint que no s’ajustava a la Carta Magna perquè genera “desequilibris financers”
- Ara, els magistrats que havien de redactar una sentència de nou han elevat una consulta al TC perquè els aclareixi què han de fer ja que, diuen, els dubtes els hi ha provocat el tribunal i no l’article
La sala administrativa del Tribunal Superior i el Tribunal Constitucional estan immersos en una mena de bucle. En una mena d’enfrontament arran del recurs d’una quarantena d’agents de circulació del comú d’Escaldes contraris a haver d’aportar una part del seu salari a una mútua que la corporació creava amb adscripció obligatòria. El conflicte ve de lluny, dels darrers dies del 2014. Però ara el TS ha elevat un procés incidental d’inconstitucionalitat al TC en el que sembla un desafiament.
El Superior reclama al Constitucional que aquest li aclareixi què ha de fer, com ha d’interpretar un mandat del TC. El Constitucional havia ordenat al TS que tornés a emetre la sentència que desestimava les pretensions dels urbans.
El comú d’Escaldes va aprovar el 22 de desembre del 2014 una ordinació per la qual acordava la creació d’una mútua de participació obligatòria per als agents de circulació per així complir un mandat sorgit de la llei dels urbans, que en el seu article 36 exigia a les corporacions que contractés una pòlissa d’assegurances que cobrís la baixa dels agents en cas, entre altres, de baixa per accident laboral o malaltia professional. Partint de la redacció d’un paràgraf de l’esmentat precepte legal, la corporació va crear una mútua amb participació obligatòria dels urbans i sotmetent-los a una retenció salarial per contribuir-hi.
La major part del col·lectiu de funcionaris del departament de circulació i atenció ciutadana va portar el cas a la Justícia considerant que era injust que se’ls fes cotitzar en una mútua de participació obligatòria. I que això suposava un greuge respecte d’altres funcionaris i, alhora, vulnerava el dret a la llibertat d’associació en el seu vessant negatiu.
Els demandants van demanar als tribunals ordinaris, primer a la Batllia i després al TS, que elevés una consulta al TC per saber si l’article 36 de la llei dels urbans s’ajustava a la Constitució. Els tribunals no ho van considerar oportú i van desestimar les demandes dels agents de circulació.
En aquest punt, i ja l’any passat, també els darrers dies, el Tribunal Constitucional va resoldre el recurs d’empara promogut pels urbans del comú escaldenc. I
l’Alt tribunal va donar l’empara als treballadors comunals i va anul·lar les sentències i decisions tant de la Batllia com del Superior. El TC recordava que malgrat que la qüestió incidental de constitucional és una potestat discrecional dels tribunals ordinaris, l’adequació de les normes aplicades a la Constitució també pot acabar sent qüestionada en seu de recurs d’empara. I seria el cas. El TC va concloure que
“no es pot considerar conforme a la Constitució l’execució d’una llei ordinària que genera un desequilibri financer significatiu pels funcionaris, cosa que succeeix en cas d’aplicar-se l’article 36 esmentat”.
En aquest punt, el TC obligava el Superior a tornar a dictar sentència. Doncs bé, abans de fer-ho, la sala administrativa del TS ha notificat un aute pel qual, ara sí, planteja un procés incidental d’inconstitucionalitat respecte del controvertit article de la llei dels urbans.
Recorda el TS en l’aute que ni ell ni la Batllia no hi va veure cap dubte. Però ara que el TC els obliga a tornar a fer sentència tot anul·lant-ne prèviament l’anterior, doncs no acaben de saber què cal fer. ¿Per què? Doncs perquè els tribunals ordinaris trobaven el precepte adequat a la Constitució però, en canvi, el TC diu que no però, manté la sala, no l’anul·la formalment.
Per això, i
“per donar resposta a aquesta situació”, és a dir, per poder tornar a dictar sentència, “resulta imprescindible el plantejament d’un procés incidental d’inconstitucionalitat, encara que no respongui als dubtes del tribunal que ha d’aplicar la llei qüestionada, sinó als que introdueix el Tribunal Constitucional, cosa que distorsiona indubtablement el funcionament d’un mecanisme que està posat només a disposició dels tribunals ordinaris”. En fi, que el TS passa ara la pilota un altre cop al TC. I
els agents de circulació d’Escaldes, depèn com acabi l’enfrontament jurídic, no descarten, segons algunes fonts, acabar portant l’afer al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. A Estrasburg, vaja.
Comentaris