La sentència dictada recentment tanca el plet que va seguir al comiat de Comas just en plena tempesta del ‘cas BPA’. Encara que amb certs matisos, la resolució dóna per bons la immensa majoria dels arguments que ja havia emprat la Batllia, encara que modifica alguns càlculs. Tant l’executiu bancari, que havia arribat a Andbank com a director general el març del 2008 com el banc van recórrer al seu dia la decisió de primera instància. Andbank no volia pagar ni un euro més del que ja havia abonat.
Comas, al seu torn, demanava que se li reconeguessin uns havers pendents de pràcticament 5 milions d’euros més una compensació que podia anar dels 3,5 milions als 19 milions en funció que es considerés que el contracte rescindit era de durada determinada i s’havia fet una resolució anticipada (es demanava en aquest cas entre 7 i 19 milions) o que es considerés que se l’havia despatxat de manera indeguda i improcedent (i en si així es creia, es reclamava entre 3,5 i 14,4 milions).
Comas, al seu torn, demanava que se li reconeguessin uns havers pendents de pràcticament 5 milions d’euros més una compensació que podia anar dels 3,5 milions als 19 milions en funció de diferents variables
El Superior tomba els grans arguments de forma enunciats per Comas i no està d’acord amb els càlculs, sempre a la baixa, que fa Andbank. La resolució és molt voluminosa i tècnica, atès que fonamentalment una vegada resolt si era un sol contracte dividit en dos el que tenia l’executiu bancari o n’eren dos; si es tracta d’un contracte indefinit o de durada determinada; i si l’acomiadament era procedent o no (no hi ha dubte per cap part que es tracta d’un comiat no causal), la resolució s’endinsa a discutir els diversos conceptes i complements que integraven la remuneració per acabar calculant la indemnització.
Comas defensava que malgrat que a l’inici de la seva relació contractual se li van fer dos contractes, un de laboral com a director general d’Andbank i un de mercantil com a membre del consell d’administració d’una gestora de l’entitat, n’era un de sol. Mantenia l’executiu bancari que tot era una ficció que es va aclarir quan el març del 2015, poc abans de ser despatxat, els dos contractes es van fusionar en un de sol sumant els emoluments d’un i altre. El tribunal argumenta que de cap manera, que eren dos contractes. I això té efectes a l’hora de calcular les compensacions.
La resolució també conclou que el contracte era indefinit per molt que en una clàusula s’establís que la relació s’acabaria quan Comas arribés als 65 anys. Tampoc no veu el tribunal que hi hagués cap improcedència en l’acomiadament malgrat que potser sí que hi hagués alguna anomalia sense prou entitat com per anul·lar el conjunt del procediment de liquidació. Per exemple, la quitança no s’hauria abonat en els terminis fixats per llei i se li va abonar, la xifra neta, 3,7 milions, a un compte corrent que l’interessat tenia a Andbank.
La sala civil del Tribunal Superior ha dictat una resolució que en essència ratifica la decisió de primera instància encara que modifica alguns càlculs; sense reconèixer en cap moment que l’acomiadament fos indegut
Quan Comas va traspassar aquells diners del banc andorrà que havia dirigit a una altra entitat, li van cobrar una comissió més que notable, més de 40.000 euros. Després d’establir que eren dos contractes, que la relació laboral era indefinida i que no es podia considerar improcedent l’acomiadament, la resolució s’endinsa a calcular el salari que cobrava l’executiu bancari amb tots els complements escaients -el banc no reconeixia que hagués de satisfer primes ni d’exclusivitat ni de no competència-. Aquestes primes sí que les reconeix el tribunal encara que les quantitats sempre són més baixes de les que pretenia Comas.
Entre els molts càlculs, la sentència en un moment determina “el salari/diari segons els criteris legals més amunt recordats és a dir: salari del darrer mes treballat = 105.954,15 euros; mitjana de la variable dels darrers12 mesos sia 4.063.207,58 euros dividit per 12 = 338.600,63 euros; salari en espècie = 2.343 euros; prima d'exclusivitat = 38.148 euros; un total de: 485.045,78 euros; a dividir per 30 = 16.168,19 euros”. Aquest darrer, doncs, és el salari diari que s’estableix.
Al final, la resolució explica que “apareix que es va satisfer Jordi Comas un total brut de 4.146.499,96 euros quan li corresponia” pel conjunt dels diversos conceptes que calia tenir en compte -preavís, vacances pendents, salari pendent, primeres…- 6.970.425,22 euros. “Per tant, escau condemnar l’empresa a satisfer-li l’import complementari brut de 2.823.925,26 euros.” Aquesta quantitat és bruta. Comas haurà d’assumir la seva part de CASS i Andbank haurà de cotitzar a la Seguretat Social per la mateixa quantitat. Alhora, una vegada establert l’import net corresponent al treballador, s’haurà de pagar a l’executiu l’interès legal de la xifra que sia des del dia que se’l va fer fora. És a dir, el 15 de març del 2015. Les despeses del procés, cadascú haurà d’assumir les seves.
Comentaris (5)