Les modificacions són d’un enorme calat i transcendència. I igual com l’esmena que possibilitaria vendre béns embargats per ordre judicial fins i tot abans que hi hagi una sentència ferma, es colen a través d’una disposició final en la Llei de prevenció de blanqueig, que tot sovint es canvia amb la justificació que són els organismes internacionals els que imposen noves exigències. També és aquesta una de les motivacions donades per la fiscalia per aconseguir que s’incloguessin les propostes de canvi, que en principi tindrien l’aval de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos (CC) i, en conseqüència, quan arribi el moment haurien de ser aprovades al plenari.
Diverses fonts parlamentàries han reconegut que hi va haver almenys una trobada entre fiscals i consellers. Segons les fonts, hauria estat la fiscalia qui hauria exposat la necessitat d’introduir els canvis i fins i tot hauria fet una proposta de redactat que s’hauria exposat en una reunió celebrada vers el 10 d’octubre en dependències parlamentàries. La motivació l’haurien traslladat als consellers el fiscal general, Alfons Alberca, i qui des de l’arribada al ministeri públic és la seva mà dreta: Borja Aguado, fiscal adjunt. La fiscalia va fer la petició només als grups de la coalició governamental.
Ni PS ni terceravia no van ser informats en cap moment, ni pel ministeri públic ni pels altres parlamentaris, dels canvis que es consideraven necessaris
Les necessitats legislatives en cap moment es van comunicar ni al Partit Socialdemòcrata (PS) ni a terceravia. Fonts de les dues formacions han assegurat que no han tingut cap contacte amb la fiscalia, que sí que es va trobar, en canvi, amb un grup de consellers entre els quals, segons les fonts, hi hauria Maria Martisella, que és qui finalment firma les esmenes en nom de DA, Ester Molné, Joan Carles Ramos, Ferran Costa i Carles Naudi. Els parlamentaris, almenys de portes en fora, consideren el procediment seguit com dins de tota normalitat. Però el debat intern ha estat més que notable.
De fet, almenys la darrera pròrroga sol·licitada per DA dilluns de la setmana passada ja tenia per objectiu guanyar una mica de temps per decidir quin format es donava a les peticions del ministeri públic atès que també s’havia plantejat la possibilitat que en lloc de proposar els canvis a través d’una esmena a la Llei de prevenció del blanqueig s’elaborés directament un projecte de llei de modificació del Codi de procediment penal. Finalment, dijous a primera hora de la tarda es van presentar les esmenes, polides per Martisella en contacte amb els grups i la fiscalia just en acabar la sessió parlamentària de control al Govern.
De les tres esmenes presentades -transvasament d’escoltes; judici de conformitat; realització de béns-, almenys d’una s’hauria informat a la junta del Col·legi d’Advocats. De fet, fa unes setmanes l’ens professional fa enviar a tots els seus col·legiats la proposta de text d’esmena relatiu a la possibilitat d’arribar a un acord tot reconeixent un delicte via ordenança penal per a casos que contemplin penes d’entre 4 i 8 anys de presó. El Col·legi hauria fet unes observacions que la fiscalia va rebatre i que l’esmena presentada per DA finalment no recull.