Els responsables del ministeri fiscal creuen que l’apreciació feta pels magistrats de la secció primera de la sala penal de l’Audiència nacional és molt tècnica i, en conseqüència, també, amb un ampli marge de subjectivitat, per la qual cosa consideren que un altre tribunal (en aquest cas hauria de ser el Suprem espanyol) pot observar d’una manera diferent la tesi que planteja la fiscalia i que, després de la vista oral, l’Audiència no ha considerat prou ferma com per poder demostrar les acusacions sobre els processats.
Cal recordar que després del judici, i vistes les aportacions fetes per alguns dels testimonis, va ser el propi fiscal encarregat del cas qui va modificar les seves conclusions provisionals i, en elevar-les a definitives, ja va reduir d’una manera important les penes de reclusió que inicialment sol·licitiva. No s’esperava, probablement, que després de tant rebombori en ser Rosell durant uns anys president del Barça i havent-se passat tant el dirigent esportiu com l’empresari de Sant Julià de Lòria més de 22 mesos a la presó de manera provisional, l’Audiència absolgués els acusats.
Evidentment i en aquestes alçades, el ministeri fiscal no aportarà cap nou element sobrevingut per poder reforçar la seva teoria que les comissions rebudes per Rosell de la Confederació Brasilera de Futbol per un seguit de drets d’imatge eren il·lícites. De fet, la sala jutjadora va donar per bona la versió de la defensa que mantenia i manté encara que les comissions percebudes no eren res més que la remuneració d’un treball realitzat, d’intermediació, i que, per tant, no mereixen cap retret penal.