Inicialment, el Tribunal de Corts va condemnar l’acusat, un home amb antecedents penals que en moment dels fets tenia 34 anys, a quatre anys de presó, dos dels quals ferma, per haver penetrat vaginalment sense consentiment i amb abús d’incapacitat una noia de 22 anys llavors que “ha estat diagnosticada amb un grau de menyscabament del 35%, que pateix una incapacitat psíquica (retard maduratiu) i que presenta un coeficient intel·lectual corresponent a una situació ‘borderline’.”
El suposat abús sexual va succeir al pis tutel·lat on vivia la noia just després que tots haguessin coincidit a la discoteca. Segons els tribunals, la noia no s’hauria resistit prou fermament tot i que hauria deixat clar a l’home que no volia mantenir relacions sexuals. En primera instància, el Tribunal de Corts va considerar que era evident que la víctima presentava un retard i, per tant, el suposat agressor es va fer valdre d’això. La seva defensa, però, va recórrer contra la sentència condemnatòria inicial.
La fiscalia va informar en contra de les pretensions de la defensa. Però la sala penal del TS, en una sentència dictada el maig passat concloïa que ni l’acusat presentava una un nivell cognitiu molt més elevat que la noia ni era tampoc evident que la víctima patís cap mena de retard, ja que la deficiència no tenia cap mena de repercussió física ni en el comportament ni en la parla. I arran d’això, i tot i admetre que almenys en una ocasió havia verbalitzat que no volia mantenir relacions sexuals, acaba absolent l’home.
Davant d’aquesta absolució, el ministeri públic ha acabat presentat un recurs d’empara al Constitucional en entendre que s’ha vulnerat el dret a un procés degut. L’Alt tribunal ha admès recentment l’esmentat recurs i, per tant, analitzarà el fons de la qüestió i acabarà decidint si les apreciacions i justificacions del tribunal que va absoldre l’acusat s’ajusten al que pertoca o si, en canvi, ha de tornar a emetre sentència.
Comentaris