El ministeri públic liderat pel fiscal José Grinda demanava inicialment un any de presó i 300.000 euros de multa per a qui havia estat un dels màxims executius de BPA, Santiago de Rosselló. El considerava cooperador necessari d’un delicte de blanqueig de capitals perquè ell hauria estat l’intermediari bancari que va possibilitar que Banco Madrid, filial de l’entitat andorrana, concedís un crèdit d’un milió d’euros a l’empresa DDC Limited, una de les companyies amb què operava el rus Andrei Petrov, que suposadament formaria part d’una estructura criminal organitzada.
Durant la vista els arguments de l’acusació s’han anat desmanegant, segons fonts presents al judici, que han explicat que al final el fiscal ha passat de considerar que hi havia blanqueig afavorit de manera intencionada, és a dir, dolosa, a qualificar l’actuació de De Rosselló de blanqueig per imprudència, un tipus penal de molt complexe encaix en l’ordenament jurídic. Amb tot, fins i tot el ministeri públic no s’hauria oposat a reconèixer que l’exdirectiu de BPA va dur a terme totes les diligències que estaven al seu abast per comprovar que l’operació bancària s’ajustava a les normes.
També hauria quedat clar durant la vista que els organismes col·legiats de direcció de BPA i Banco Madrid no haurien participat en cap presa de decisió sobre el préstec en qüestió, amb la qual cosa no tenien cap responsabilitat sobre el mateix, fet que pot contribuir, també, a aclarir altres causes que se segueixen a Espanya i a Andorra. El fiscal, al final, ha acabat rebaixant la petició d’un any de presó a tres mesos. I també ha fet passar la multa sol·licitada de 300.000 euros a 198.000. La important rebaixa de la qualificació i la pena associada hauria deixat incrèduls els magistrats de la sala, que ja la setmana passada van absoldre els implicats en un altre afer amb russos implicats i que res no tenia a veure amb BPA.
La situació que s’hauria donat davant el tribunal hauria estat, en certa manera, tan rocambolesca que fins i tot l’altre imputat en l’afer, l’esmentat empresari rus Andrei Petrov, que inicialment va arribar a un pacte amb la fiscalia pel qual no hauria de tornar a entrar a la presó, ara hauria demanat desfer l’acord en considerar que no contempla allò que s’havia acordat (ell acceptava haver blanquejat diner procedent de l’evasió fiscal però no pas originari d’altres delictes criminals) i en veure que tot porta a pensar en una absolució.