De moment, el màxim representant del ministeri públic, Alfons Alberca, va signar la setmana passada una diligència d’arxiu de la investigació iniciada a partir d’una comunicació feta per part de diversos sindicats en relació a la denominada ‘Martí connection’ el 6 de febrer passat. En una resolució de tres pàgines, el fiscal general explica que s’han fet diverses diligències, com prendre declaració al director del departament de sistemes d’informació (DSI) de Govern, Miquel Haro, fundador al seu dia d’SPAI, i també a un altre dels homes forts de dit departament governamental, Albert Verdú.
Arran de les “àmplies” declaracions efectuades el 16 i el 23 de març per part d’Haro i Verdú -aquest darrer no es va presentar a la convocatòria inicial de la fiscalia i el va haver de cercar la policia perquè es presentés a declarar- i d’altres diligències que pogués fer el ministeri públic, es va requerir al Govern, el 23 de març passat, documentació addicional respecte de les adjudicacions. Documentació addicional respecte de la que l’executiu, per pròpia iniciativa, havia aportat el 13 de febrer passat, una setmana després que representants del CFPA, de l’USd’A, del SEP, de l’ABA, del SIPA i de l’Associació A118 posessin en coneixement de la fiscalia uns fets que es consideraven presumptament irregulars.
El ministeri públic toca la cresta als sindicalistes que van denunciar els fets i, especialment, als càrrecs policials i deixa entreveure que en aquest cas dubta de la imparcialitat del cos
En la resolució, la fiscalia manté que “practicades les referides diligències, així com havent-se rebut les corresponents declaracions, i examinada la documental obrant en autes, se’n deriva que malgrat les eventuals anomalies que es poguessin donar en la tramitació administrativa de les licitacions de referència, aquestes haurien de trobar, en el seu cas, cabuda en l’àmbit administratiu, tota vegada que no es desprenen de les presents actuacions els elements constitutius d’infracció penal tipificada actualment, especialment dels delictes de corrupció, tràfic d’influències o d’aquestes altres conductes recollides al Títol XXI del Codi penal”, que versa sobre els delictes contra la Funció Pública.
Per tant, i “en aplicació dels principis d’especialitat, especificitat, mínima intervenció i subsidiarietat que li són propis en essència, per a la resolució d’aquelles conductes més greus que no poden trobar la seva reconducció en altres branques de l’ordenament jurídic, procedeix acordar l’arxiu de les presents actuacions, tota vegada que els fets objecte de comunicació resulten en l’estat actual de les actuacions atípics des d’un prisma penal, motius pels quins procedeix acordar l’arxiu de les presents actuacions”.
Més enllà de l’arxiu, el fiscal aprofita la resolució per picar la cresta als sindicats policials que es van afegir a la queixa. De fet, d’entrada, Alberca retreu a tots els sindicalistes que no haguessin adjuntat en l’escrit presentat els acords de les respectives juntes o comitès executius mandatant els representants a fer arribar al ministeri públic els dubtes existents sobre les adjudicacions a SPAI. Per tant, no sap la fiscalia “si les persones que formularen la comunicació ho feren a títol particular o fruit d’una decisió aprovada pels òrgans competents de les entitats”.
Els sindicats no descarten promoure una querella criminal ni troben el consens necessari entre les diverses organitzacions de la plataforma
Però contra qui dispara amb bala Alberca és conta els col·lectius policials, de qui recorda que en tan què funcionaris de policia “tenen l’obligació de notificar al ministeri fiscal, per les vies oficials, la comissió de qualsevol fet punible quan en tinguin coneixement i procedir a la seva immediata investigació”. Aquesta obligació legal “no és baladí”, recorda el ministeri públic. I lamenta, a parer seu, que la comunicació en qüestió no es fes per les vies que el fiscal considera que havien d’haver estat amb la qual cosa “el ministeri fiscal no ha pogut sol·licitar amb plenes garanties d’imparcialitat la col·laboració del cos de policia”.
Els sindicats, segons fonts consultades, no només han rebutjat les apreciacions fetes pel ministeri públic en relació a les formes emprades, malgrat respectar el criteri o parer de l’acusació pública, si no que asseguren que la voluntat inicial és mirar de portar el cas a la Justícia. No obstant això, la decisió, que s’hauria de vehicular en tot cas a través d’una querella criminal, no està adoptada. Les fonts consultades han explicat que s’han de quantificar des dels costos econòmics de l’acció legal a avaluar el nivell de consens que hi pot haver entre les organitzacions sindicals per tirar endavant la querella.
Els retrets als sindicats policials sí que han encès el CFPA. Fonts d'aquest col·lectiu han recordat "al magnífic ministeri fiscal que sabem perfectament què diu la Llei de la policia" i han recordat que la comunicació respecte a les adjudicacions a SPAI es va fer "en tan què plataforma sindical". Alhora, han lamentat que "el magnífic ministeri fiscal s'escudi en una suposada manca de professionalitat de la policia per sortir per petaneres. Nosaltres no interpretem la llei, la fem complir. I ara se'ns qüestiona la nostra feina quan sempre sempre sempre, hi hagi qui hi hagi implicat en un cas, es treballa amb les màximes garanties". Les mateixes fonts han demanat una intervenció del ministre titular del departament, Xavier Espot, per salvaguardar la professionalitat del cos de policia davant les "inadequades" observacions del fiscal fetes en la diligència d'arxiu.
Comentaris (1)