No és la primera vegada que Bailén mira de canviar el seu rol d’acusadora pública pel de jutge. O instructora, en el seu dia. Quan ho va proposar -Bailén i l’actual batlle presidenta Azahara Cascales van demanar al Consell Superior de la Justícia fer un canvi de papers-, la llei no ho permetia. Ara sí que es permet aquest canvi. Però no obstant, i més enllà de la vàlua del candidat, de la candidata en aquest cas, sembla un salt complicat. Difícil d’adoptar i explicar. Encara que…
Sia com vulgui, Carolina Bailén és juntament amb tres batlles les quatre candidates, les quatre aspirants a la plaça. Cristina Bea, Canòlic Mingorance i Maria Àngels Moreno són, per ordre d’antiguitat, les instructores que han presentat la seva candidatura per passar a formar part de l’òrgan jurisdiccional president per Josep Maria Pijuan i en el qual, justament, les dues dones que actualment ja hi ha són nacionals andorranes.
En principi, qui té més números per ocupar el lloc, entre altres coses perquè en altres ocasions ja ha estat a punt de fer el salt, és Cristina Bea, instructora penal ordinària. Mingorance i Moreno van passar a ocupar-se el 2015 de les dues batlles d’instrucció especialitzada en delictes econòmics i crim organitzat i tàcitament van acceptar estar-se un termini de cinc anys al mateix lloc per poder rendibilitzar la formació seguida i donar estabilitat a les noves oficines judicials. I, com s’ha dit, el pas directe de Bailén de la fiscalia al Tribunal de Corts seria, sobre el paper, difícil de digerir. Encara que mai no se sap. La solució està al caure.