- La defensa dels accionistes majoritaris de BPA fins que aquesta es va nacionalitzar al·lega que hi havia altres mecanismes abans d’accedir als habitatges i la seu empresarial
- Els representants legals dels empresaris consideren que el mandat judicial que va impulsar els escorcolls era “obert, genèric, imprecís i arbitrari” i demana que es deixin sense efecte
- El fiscal s’oposa a la demanda analitzada davant la sala penal del Tribunal Superior i assegura que el batlle instructor garanteix que les coses es fan de forma ajustada a Dret
La família Cierco considera que els registres que es van fer als domicilis dels dos germans, Higini i Ramon, i a les instal·lacions empresarials d’Indústies Montanya (IMSA) “no eren necessaris, no eren adequats i no eren proporcionals”. Alhora, el mandat judicial que els van impulsar era “obert, genèric, imprecís i arbitrari”. Així ho han assegurat els representants legals de la família davant la sala penal del Tribunal Superior.
Aquesta instància judicial ha vist aquest dijous els recursos plantejats arran de la interposició, inicialment denegat, de dos procediments urgents i preferents per vulneració de drets fonamentals que van interposar tant els accionistes majoritaris de BPA fins que aquesta va ser nacionalitzada com els advocats que els assisteixen, atès que consideren que hi ha el risc que es vulneri el seu dret professional i el dret a les comunicacions entre lletrats que també té una protecció especial.
Els escorcolls es van fer el 8 de juny en tres fronts diferents i en presència d’una dotzena de policies, tres secretaris judicials, el fiscal general i la batlle instructora del cas de les revelacions de secrets bancaris que van afectar la família de l’expresident català Jordi Pujol. De fet,
el registre deriva d’una acció judicial dels Pujol tendent a provar que hi havia hagut aquella vulneració. L’advocada de la família Cierco ha explicat que figura en la causa que Higini Cierco va aportar certa documentació que podia contenir dades bancàries dels Pujol a la fiscalia anticorrupció espanyola atès que li havia arribat dita documentació. I que el propi Cierco havia signat una diligència de declaració per la qual s’aportava aquella informació amb la qual cosa un possible retractament era impossible.
Per als representants legals dels Cierco, vistes les evidències
“hi havia altres mesures, altres mitjans” per obtenir suposats mitjans de prova. La lletrada ha estat especialment dura amb el fet que essent un dels germans qui presumptament hauria aportat certa documentació s’accedís també a casa de l’altre. I en aquest marc ha lamentat que figurin en el sumari de la causa fotografies de diverses estances del domicili. Des de la cuina a l’habitació matrimonial, de la sala d’estar al garatge. També ha assegurat la lletrada que la policia hauria requisat informació, per exemple, referent a la Cambra de Comerç -Ramon Cierco en va ser president- o a l’FC Barcelona -l’empresari és membre de la seva fundació-.
Els arguments en la causa referent als registres pròpiament dits o a la possible vulneració del secret professional dels advocats han estat molt similars. També en aquest segon cas s’ha insistit en la generalitat de l’actuació duta a terme per acabar afirmant, segons un altre dels lletrats, que
“s’acabarà dient que s’anava a buscar allò que s’hagi trobat” i que interessi realment pel cas o no interessi. Per tot plegat, la representació lletrada dels Cierco ha demanat que es doni per anul·lat el registre i es deixi sense efecte alhora que es retornin els materials comissats i no es desprecintin les bosses on estan dipositats o que no es procedeixi a la consulta dels 38.000 correus electrònics que figuren en la còpia que es va fer dels ordinadors centrals d’IMSA.
Amb tot això ha topat frontalment el representant del ministeri fiscal, que ha lamentat que un procediment que s’havia iniciat per aturar la consulta dels correus electrònics hagi derivat en la petició que no es pugui consultar res i s’anul·lin els escorcolls. El ministeri públic ha afirmat que el mandat havia de ser genèric però acotat a l’objecte del cas. I que la garantia que les coses es fan de forma ajustada a Dret l’aporta la batlle instructora, que és qui “ha de decidir que és el que val i es queda en el marc de la instrucció i el que no val i es retorna. És el que cal fer”. Per a la fiscalia, tot el que es va requisar s’ha d’analitzar un per un de forma manual, no pas ni de forma automàtica en el cas dels correus electrònics, i així poder saber si és necessari per a la causa o no ho és. En resum, que s’ha de poder llegir tot. S’ha de poder saber tot de què va. I, si de cas i a toro passat, ja es farà veure que no s’ha vist.
Comentaris