L’actuació de consolidació que es va fer el 2017 al conjunt arquitectònic del Roc d’Enclar no va ser ni molt menys suficient per resoldre els problemes que presentava el campanar de Sant Vicenç, esfondrat la matinada del passat divendres. De fet, una deficient diagnosi de la patologia que patia la torre més una manca de manteniment -pocs recursos- haurien facilitat el col·lapse de la torre circular pre-romànica, una de les joies principals del conjunt inclòs en la candidatura transnacional per fer patrimoni de la Unesco diversos monuments lligats a la construcció d’Andorra.
Sense cap mena de dubte, la desaparició del campanar originari, pràcticament l’únic vestigi pre-romànic de veritat de Sant Vicenç d’Enclar, no fa cap favor a la candidatura. Més aviat al contrari: pot qüestionar quin és el tractament que es dóna a monuments com aquest. Evidencia que cal una cura molt més important del patrimoni cultural, amb un seguiment més intens i, de ben segur també, la necessitat d’una dotació pressupostària superior any a any. Tècnics de diversos àmbits -de l’administració i externs- s’han reunit aquest dilluns per posar fil a l’agulla enmig d’una evident desolació. “És una desgràcia, un autèntic desastre”, han afirmat fonts consultades. Probablement des de fa anys no es prenen les millors decisions, segons algunes fonts, però tampoc el poder polític ha tingut mai en compte la importància del patrimoni i la necessitat de fer-hi la inversió i el seguiment adequats, necessaris.
La intervenció, al 2017, per intentar fer recular el bombament existent a la base del campanar i on se situa el mes que possible origen del col·lapse hauria estat del tot insuficient
De la reunió d’aquest dilluns, segons fonts coneixedores de la mateixa, n’hauria sortit la necessitat de crear una comissió que treballi en el futur de Sant Vicenç d’Enclar -¿cal fer una reconstrucció? Segurament que sí, però, ¿quin tipus de reconstrucció?- i s’hauria fet un primer intercanvi d’impressions al tomb de les causes del col·lapse fatal del campanar. El fet que l’estructura circular hagi desaparegut del tot dificulta poder concretar del tot la casuística. Però hi ha molts elements per poder treballar amb hipòtesis molt contundents, segons les fonts consultades. Així, de tots els elements que hi ha sobre la taula i les inspeccions oculars que s’han fet els darrers dies queda clar que l’ensorrament va ser producte d’una fallada de l’estructura en la base, que no pas en els fonaments.
És a dir, la pluja caiguda les hores prèvies al col·lapse de la torre no va descalçar el campanar. Aquest no va ser el motiu de l’esfondrament. Ni la fonamentació ni el terreny de l’entorn no presenten deficiències compatibles amb la caiguda del campanar. Va ser el propi campanar el que va fallar. Així ho han exposat diversos dels tècnics consultats i que han participat d’una reunió on ha quedat clar que va ser la torre la que va fallar. I va fallar per la base, per la forma de caure i la disposició dels blocs sobre el terreny una vegada produïda la caiguda. La comissió que s’ha decidit crear, per exemple, haurà de decidir com tractar els blocs de granit que feien part de la torre.
Ja al 2003 un informe encarregat pel Govern i elaborat per l'arquitecte Enric Dilmé va posar de relleu que calia intervenir amb celeritat per la pèrdua d'argamassa que patia l'estructura
Més elements, però, sobre les causes del col·lapse. Ja al 2003, i per encàrrec del Govern, l’arquitecte Enric Dilmé, un dels pocs experts del país a nivell de restauració monumental, va advertir dels danys estructurals que patia la torre. I deia: “La profunditat de la pèrdua d’argamassa en les juntes i la generació d’esquerdes per alineació de les juntes buidades de la fàbrica recomana una intervenció urgent de reposició de la continuïtat de la fàbrica.” Però qui dia passa any empeny. Tractant-se d’una torre de poca esveltesa entesa com que tenia poca altura -uns deu metres- pel perímetre que ostentava, havia de ser molt complicat el col·lapse. I només s’entén si hi ha hagut un dèficit d’atenció o les intervencions que s’hi van fer no van ser les adequades.
El 2017 es va fer una actuació de consolidació que va repercutir sobre tot el conjunt arquitectònic del Roc d’Enclar i també en l’església de Sant Vicenç i el seu campanar. Respecte de la torre, fonamentalment es va mirar de collar, d’enfaixar, per mirar de retirar, de llimar, el bombament que patia, justament, en el punt que es creu que és on s’hauria originat el col·lapse. Un altre tècnic, en aquest cas un geòleg, que l’any 2000 havia estudiat el terreny del Roc d’Enclar, Valentí Turu, havia avisat el 2012 del bombament i d’un seguit d’esquerdes. L’argamassa continuava mancant. I això sí que pot ser que s’ho vagi enduent l’aigua.
La desolació envaeix els tècnics i experts en patrimoni, que reclamen més recursos a una classe política que veu com pot quedar en entredit la candidatura a la Unesco que incloïa el temple d'Enclar
A més a més, la reconstrucció de l’any 1982 va fer que l’església recuperés una coberta a dues vessants que, sí o sí, després d’anys i panys sense ser-hi (recordar que del temple pre-romànic original n’havia quedat fonamentalment la torre i poca cosa més), facilitava que l’acumulació d’aigua o neu, almenys en part, anés a parar directament en diferents punts del campanar. Aquesta incidència, abans del 1982 no hi era. Sia com vulgui, el luctuós succés d’aquest divendres han fet ben evident que l’actuació del 2017 va ser, com a mínim, insuficient o, fins i tot, inadequada. I que probablement l’absència d’argamassa i les esquerdes van continuar essent protagonistes. I com menys argamassa, menys contacte entre blocs rocosos, entre les pedres. I a menys contacte, més risc de col·lapse. Fins al col·lapse total.
També hi ha el dubte del seguiment fet des del 2017 cap aquí i, encara una altra pregunta que queda sobre la taula dels experts. ¿I la salut de la resta de monuments coetanis al campanar de Sant Vicenç d’Enclar com està? ¿S’hi fa el manteniment i els seguiments adequats? ¿Hi ha la inversió necessària més encara quan es pretén esdevenir patrimoni mundial de la Unesco? El proper pressupost, el del 2020, que s’està tramitant, haurà de donar una primera resposta. I els 50.000 euros que asseguren fonts governamentals que es van destinar a l’actuació del 2017 seran poc menys que ‘pecata minuta’.
Comentaris (3)