L’equiparació és més alta en les feines en què es demanda menys formació. Entre altres coses, per sort o per desgràcia, perquè és on hi ha més personal femení, tot i que són les dones les que disposen d’una formació global més alta. Habitualment, la bretxa salarial és causada per una discriminació indirecta. És a dir, no és pas que es pagui menys una dona pel mateix que faci un home. El que sol passar és que fa menys hores per poder conciliar millor vida laboral o familiar o dins d’un mateix sector d’activitat les dones accedeixen amb menor assiduïtat a càrrecs de major comandament, que estan més ben retribuïts.
Totes aquestes dades i observacions fan part de l’Estudi sobre el mercat de treball d’Andorra 2017 elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans. I en aquest cas fa referència a dades del 2015, que són les més actualitzades que ofereix sobre la matèria. Si la diferència entre la remuneració hora era el 2015 d’1,7 euros entre el que cobra l’home i el que cobra la dona, cinc anys abans aquesta escletxa encara major: l’home cobrava 2,5 euros més que la dona.
En les dades de la retribució per hora dels homes i dones segons l’ocupació s’observa que les dones cobren de mitjana més de nou euros per hora en les ocupacions més qualificades (directius, tècnics, comandaments intermedis i empleats administratius), mentre que els homes superen aquesta retribució en totes les ocupacions excepte entre els treballadors no qualificats. La bretxa salarial és més elevada en el grup de treballadors manuals (les dones guanyen un 19,7% menys que els homes), amb la taxa de feminització més baixa (poca presència de dones), i entre els treballadors dels serveis (16%), en aquest cas amb una taxa de feminització superior.
D’altra banda, la bretxa salarial és més baixa entre els empleats administratius (3,8%), els tècnics i professionals (2,7%) i entre els treballadors no qualificats (que pràcticament no hi ha diferència en la retribució d’homes i dones), que són ocupacions amb més presència de dones (major taxa de feminització), a banda dels treballadors de serveis on també hi ha una majoria de dones i una bretxa salarial alta.
En general, la segmentació laboral en funció de la nacionalitat es tradueix en diferències en el salari. Comparant la remuneració per hora, s’observa que els andorrans i francesos tenen els guanys més alts (superiors a la mitjana en un 15% i un 21%, respectivament), els espanyols lleugerament per sobre de la mitjana, mentre que els portuguesos i el grup d’altres nacionalitats tenen la remuneració més baixa (un 22% i un 18% per sota de la mitjana, respectivament).
Les retribucions dels andorrans, espanyols i francesos superen les dels portuguesos i els d’altres nacionalitats amb la mateixa ocupació, destacant que les més altes són les dels directius, tècnics i comandaments intermedis (excepte els comandaments intermedis de nacionalitat francesa que tenen una remuneració inferior, però cal tenir en compte que en aquest grup hi ha molt pocs casos i no es poden considerar representatius). Les retribucions més baixes són les dels treballadors no qualificats de tots els grups nacionals, els treballadors del serveis i els empleats administratius de nacionalitat portuguesa i d’altres nacionalitats.
Per sectors d’activitat també destaca que els andorrans, espanyols i francesos tenen la retribució més alta (especialment els ocupats en els organismes financers, en l’Administració pública, i els serveis empresarials) respecte els portuguesos i els d’altres nacionalitats. Les retribucions per hora més baixes corresponen al personal domèstic (en aquest cas de totes les nacionalitats), els serveis personals en el cas dels treballadors portuguesos i d’altres nacionalitats, i en general també són inferiors les retribucions d’aquests grups nacionals en les activitats més remunerades com poden ser els organismes financers.
La retribució per hora augmenta en tots els grups en augmentar el nivell d’estudis, sobretot destaca un augment més important en el cas dels andorrans, espanyols i francesos que tenen estudis universitaris. La retribució més baixa en tots els nivells d’estudi és la dels enquestats portuguesos i del grup d’altres nacionalitats, que en el cas dels que tenen estudis universitaris no supera la dels andorrans, francesos i espanyols que tenen estudis secundaris superiors.