L’abril del 2016, unes 2.000 persones, la immensa majoria treballadors d’empreses de les àrees de Barcelona i Tarragona, van patir episodis més o menys greus de gastroenteritis. En molts casos, la suposada passa els va obligar a deixar d’anar a treballar durant uns dies. Una enquesta epidemiològica ràpidament va concloure que l’origen de tot plegat es trobava en l’aigua que contenia els bidons que distribuïa la firma Eden Springs España.
Els bidons s’omplien, s’embotellaven, a Arinsal. Un estudi encarregat pel Govern va acabar determinant que la font, la deu, estava contaminada. L’afer va comportar la clausura del brollador i la fallida de l’empresa. Però Eden Springs entén que a ella com a distribuïdora d’aigua, aquell fet li va ocasionar uns danys i uns perjudicis que ara vol que li siguin rescabalats. Per això ha actuat contra el comú de la Massana perquè entén que tenia responsabilitats, com a mínim, ‘in vigilando’.
El 13 de març passat, la corporació massanenca va desestimar les pretensions de l’empresa espanyola. La reclamació per responsabilitat patrimonial. Davant d’això, Eden Springs ha promogut una demanda davant la secció administrativa de la Batllia que ja ha estat admesa. Des del 18 d’abril, l’organisme judicial de primera instància ha posat fil a l’agulla per aclarir si el comú de la Massana té, com a administració, alguna responsabilitat en aquell episodi de contaminació d’aigua o no en té. I en conseqüència, si ha de compensar econòmicament la distribuïdora espanyola o no.