La feina dels inspectors educatius més els treballadors socials, de comú acord amb els docents dels centres del país, que són els qui normalment aixequen la llebre, permet, segons les fonts consultades, detectar més sovint casos de fracàs escolar i de famílies en risc de vulnerabilitat que no pas aconseguir la via per resoldre el problema. És a dir, aconseguir que l’absentisme escolar deixi de ser-hi. Normalment, doncs, l’absentisme és l’indicador d’altres problemes que són els que es miren d’atacar.
Les fonts consultades han afirmat que la normativa fins ara vigent tampoc no s’ha estat aplicant d’una manera escrupolosa i estricta, que s’és flexible. En el sistema educatiu espanyol, per exemple, els professionals que hi treballen, que gairebé en la seva immensa majoria vénen de centres de l’Estat veí i es passen al Principat, a tot estirar, sis anys distribuïts formalment en dues temporades de tres cursos, estan acostumats a una altra realitat que, de vegades, troben a faltar: si un nen no va a escola la policia el pot anar a cercar i dur-lo al centre. Si la policia troba pel carrer un menor en edat i horari escolar té la potestat de conduir-lo fins al centre en què està matriculat. Per ara, aquest no és el mecanisme a Andorra.
Tot i això, suposadament, amb l’actualització anunciada i sense que el Govern hagi fet públic el nou decret més enllà de comunicar-ne trets genèrics, la normativa hauria de garantir “amb més eficàcia el seguiment i la resolució dels casos d’absentisme i actualitza els procediments referents a la recollida de dades i a la seva anàlisi i gestió”. Segons l’executiu en funcions, el text que modifica la normativa aprovada el 2008 “estableix les accions encaminades a prevenir, seguir i tractar les absències escolars, per tal de garantir l’assistència regular als centres educatius dels alumnes en edat d’escolaritat obligatòria. De la mateixa manera estipula els mecanismes de retorn a l’assiduïtat escolar en cas d’absentisme declarat”.
Comentaris (1)