L’últim director de l’obra hi va accedir al 2014 i s’hi va estar aproximadament un any i mig. Quan va accedir a treballar en el projecte, hi havia ancoratges que ja feia tres anys que estaven col·locats. I n’hi havia, asseguren fonts coneixedores dels parers i informes emesos per dit enginyer, que va demanar en múltiples ocasions a la propietat i promotora de l’obra la restitució d’aquells mecanismes de sosteniment. “Se’n va col·locar algun de nou”, però en gran mesura no es van canviar, expliquen les fonts consultades.
Tots els ancoratges que al seu dia es van instal·lar, inclòs els del cantó de la carretera, eren provisionals. Aquests darrers “es comportaven molt bé”, segons les mateixes fonts, que aclareixen que essent unes instal·lacions provisionals requerien més que altra cosa un manteniment constant. “Són uns elements de sosteniment que no els pots deixar, que no els pots descuidar”, asseguren els consultats, que afirmen que vist com estava la situació llavors (entre el 2014 i el 2016) un episodi com el de dissabte “era possible a mig termini”.
L'últim enginyer que va treballar en la direcció dels treballs va plegar el 3 de maig del 2016 i en la carta de renúncia va comunicar a la corporació la situació en què es trobava el projecte
Vistes les diferències tècniques i també de manca de cobrament sorgides entre la propietat i la direcció facultativa, i quan l’obra ja portava uns mesos aturada per decisió de la promotora, el 3 de maig del 2016 el director facultatiu, el darrer que formalment va actuar al projecte de ‘La Portalada’ perquè amb posterioritat no s’hi ha incorporat ningú més, va renunciar al càrrec. Com les normatives obliguen, ho va comunicar al comú. Era la corporació qui expedeix les llicències d’obra. I va ser a la institució comunal a qui es va adreçar l’enginyer.
Les fonts consultades han deixat clar que va ser al comú de Sant Julià a l’única institució a la qual formalment ell es va adreçar. “En matèria urbanística, els privats ens hem de relacionar amb els comuns”. I així ho va fer el director facultatiu de l’obra per comunicar la renúncia a seguir dirigint els treballs. L’enginyer hauria comentat -i comentat vol dir de manera informal- a tècnics del Govern la situació que es vivia a l’obra (“perquè al capdavall a Andorra ens coneixem tots”) i el comú hauria elevat als departaments governamentals escaients les consultes o validacions pertinents, però sempre com una segona instància, com una administració complementària, per dir-ho d’aquesta manera, segons que remarquen les fonts.
La carta de renúncia feta per l’enginyer i enviada al comú no va ser l’ordinària. L’enginyer hi va exposar també la situació amb què deixava l’obra. Així, es va advertir que els ancoratges eren provisionals, que calia que se’ls fes un manteniment i que necessitaven un reforç. I que vist que el projecte es quedava sense direcció facultativa i sabedor que no s’estaven prestant les atencions que ell havia requerit “el nivell de seguretat del terreny era insuficient”. Era el 3 de maig del 2016.
Comentaris (1)