Que el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, reconegués dijous públicament que durant el primer any i mig del seu mandat com a titular ministerial va compatibilitzar aquesta taca amb la d’assessor de Banca Privada d’Andorra (BPA) com a analista econòmic ha indignat, i de quina manera, tot l’arc parlamentari opositor i bona part de la ciutadania. El desafiament del cap de Govern, Toni Martí, reptant qui no li agradi a acudir a la fiscalia no tindrà cap conseqüència. Entenen els grups de l’oposició que ve a ser més o menys el mateix que portar un dossier com el del SAAS tot advertint ja a l’avançada que només hi ha faltes administratives; cap irregularitat de l’àmbit penal. Ve a ser un avís per al representant del ministeri públic. Res de delicte. Si fa no fa com en el cas d’Alcobé. No hi ha delicte penal. Però sí que hi ha una flagrant vulneració legislativa i una anomalia administrativa gravíssima que alguns polítics estan estudiant si es pot convertir en un sever correctiu per al Govern. Res de fiscalia, però sí actuar per la via administrativa. Sense obviar els estaments jurisdiccionals.
Ni Liberals, ni cap de les dues faccions socialdemòcrates (PS i SDP) no s’han plantejat acudir a la fiscalia. Creuen, especialment des de l’entorn d’SDP, que si el ministeri públic advertís algun indici de delicte hauria d’actuar per si mateix. Ara per ara, sembla que és demanar-li molt. I només quan el Govern amb un cop de puny sobre la taula ha portat algun dossier al fiscal general aquest ha seguit els dictats executius. La fiscalia és l’organisme amb atribucions jurisdiccionals menys independent de tots. Defenent els suposats interessos generals de l’Estat esdevé corretja de transmissió del Govern en molts casos. Però no cal abundar-hi. El ministeri fiscal no alçarà el dit ni cremarà un sol esforç. Certament, delicte de naturalesa penal en la conducta fins ara sabuda d’Alcobé no n’hi ha. Ara, la seva confessió no deixa de ser al·lucinant fins i tot per al poble ras.
De fet, el titular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions no tenia intenció de reconèixer el que dijous va reconèixer. Almenys, no el fet que va compatibilitzar el ministeri amb la seva tasca privada amb noms i cognoms (una altra cosa és altres tipus de rendiments que Alcobé pugui obtenir com a terratinent o el que s’escaigui). Però el canillenc va témer que no li passés el mateix que a la seva antiga parella sentimental. Meritxell Mateu no va explicar ni de la meitat de la missa que celebrava amb BPA i just en una sessió de control parlamentari es va saber (gairebé) tota la veritat. Alcobé temia que digués sols que havia tret alguns diners del seu compte quan la intervenció ja era efectiva i que els havia tornat poc després en un acta de bona consciència i que, posteriorment, apareguessin les factures que va presentar a BPA per feines fetes essent ja ministre.
L'article incomplert
Per tant, i prou que ho sap el seu cercle d’acèrrims seguidors canillencs, va tirar pel dret. Confessió de la compatibilitat laboral. En conseqüència, reconeixement d’incompliment flagrant de l’article 4.5 de la Llei del Govern, una de les lleis del pinyol de l’os jurídic de l’Estat, que diu que “els membres del Govern no poden contractar amb l'Administració pública, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d'administració en empreses privades que contractin amb l'Administració pública, incloses les concessionàries de serveis públics, ni tampoc exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals.” DA com no podia ser d’una altra manera, ha tancat files al tomb d’Alcobé.
Alguns integrants de la formació adduint que si l’incompliment és una falta ho haurà d’aclarir qui s’escaigui, la majoria fent-se l’orni i assegurant que el ministre és molt bon ministre i que té feina per fer -aquest diumenge mateix la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha vingut a dir això- i que el ‘cas BPA’ està pràcticament resolt. I altres, com el secretari d’organització de DA i conseller al comú d’Escaldes, Esteve Vidal, declarant a ‘Diari d’Andorra’ que Alcobé no va fer res més que respectar compromisos professionals contrets amb anterioritat a la seva arribada al ministeri. Vidal haurà d’explicar a tants i tants ministres que van deixar les seves feines a mitges com de rucs van ser en abandonar i no compatibilitzar les seves activitats amb el ministeri corresponent.
Però la cua del cas continua sent llarga i la polseguera molt espessa. I fonts polítiques consultades han explicat que hi ha un front que s’està explorant. I que té, des del punt de vista del sentit comú jurídic, tota la lògica del món: si el propi ministre ha reconegut haver incomplert la Llei del Govern, la seva situació en el mateix va ser com a mínim irregular durant un any i mig. Llavors, es pot arribar a plantejar la impugnació de totes aquelles decisions administratives preses per Jordi Alcobé. Decrets i ordres ministerials, per exemple. I per extensió i contaminació, es podrien qüestionar tots aquells acords de Govern en què es pugui acreditar la participació del titular d’Administració Pública. I impugnar la decisió vol dir, també, sol·licitar-ne la seva anul·lació.
L’embolic podria ser monumental. Però l’anul·lació dels acords subscrits per Alcobé no seria pas inviable. Les fonts consultades han assegurat que abans de fer el pas cal assegurar des de les garanties jurídiques de l’èxit als rèdits polítics que d’una acció d’aquest tipus puguin derivar. Ara, les fonts han asseverat estar convençudes que en un lloc normal de funcionament normal una acció com aquesta hauria de posar contra les cordes el Govern per tenir un integrant que durant un any i mig no ho hauria pogut ser. Reconegut per ell mateix amb el que se sap fins ara. I si no se saben més coses que hi hagin de ser o hi hagin estat és probable que s’acabin descobrint.
Que per ara, però, Alcobé té el suport, primer, del seu entorn canillenc més proper. Que el ministre prou va notar l’escalf de la parròquia, certament cada cop més menys calent, en una reunió que el comitè parroquial de DA a Canillo va fer just al cap de poques hores de la confessió del ministre. La trobada s’havia d’haver fet uns dies abans, just el dilluns passat, però es va ajornar fins al dijous per donar marge al titular ministerial a que prengués les seves decisions i donés les explicacions que cregués oportunes. Alcobé està molt ben valorat a la parròquia. Però no va aconseguir pas una assistència massiva a la reunió de dijous.
Diversos integrants suposats del comitè van excusar la seva presència, en la qual sí s’hi trobaven les dues companyes que té el ministre al grup parlamentari: la subsíndica Mònica Bonell i la consellera Meritxell Palmitjavila. Alcobé ja venia desgastat de la legislatura passada amb l’afer del Patapou, tampoc no van agradar gaire les seves maniobres per frustrar una llista liberal en les passades comunals i qüestions com ‘The Cloud’, la construcció de l’estació d’autobusos, el no-aeroport de la Seu o el concurs de les línies d’autobusos el mantenen sota el visor. Fins a l’aeroport de Panamà podrien ressonar els timbals.
Comentaris