La vista no ha anat gaire més enllà de donar per reproduïts els documents aportats per les parts, que els representants legals de la CASS i Rodríguez exposessin les seves respectives posicions i que s’hagin interrogat els tres testimonis que finalment han acudit al judici a petició de la parapública. Inicialment ja havia quedat al marge la jurista Carme Saboya i finalment també s’ha descartat qui al seu dia era el responsable d’inversions i actualment president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero. Suposadament, els assessors de la pròpia CASS es van adonar, en preparar el judici, que Zapatero no era un testimoni idoni. Aquesta circumstància ha valgut la queixa dels representants de l’empresari espanyol, a qui la jutgessa ha hagut de recordar que es tracta de testimonis de part i cadascuna podia portar o deixar de portar qui volgués.
El cert és, però, que Zapatero va firmar una pila ingent de documentació al seu dia. Documentació que avui forma part de la causa. L’exdirigent de la parapública no ha acudit a Madrid però sí que han estat presents Enric Bartumeu, Christian Pérez i Gerard Martínez. Tots tres van tenir responsabilitats diferents a la CASS, però no pas quan es va signar el contracte d’intermediació entre Ubach i Rodríguez, que ningú no qüestiona. Més encara, tots els intervinents han reconegut, com ja s’havia fet durant les diligències prèvies, que el document és autèntic. Una altra cosa és la prescripció i l’autoritat que tenia Ubach per signar aquell tipus d’acord.
Finalment la CASS ha declinat l'aportació de l'exresponsable d'inversions Fèlix Zapatero perquè ha considerat que el seu testimoni podia ser no prou idoni
En aquest sentit, segons les fonts jurídiques consultades, els testimonis presentats per la CASS haurien recordat que un reglament intern fixava que moltes operacions, almenys la que afectaria a la intermediació de Rodríguez, necessitaven de l’acord previ del consell d’administració, i que aquest no es va donar mai. Els representants de l’empresari espanyol, al seu dia acusat d’estafa per la CASS en un plet llarguíssim que es va tancar amb l’absolució de Rodríguez, han recordat que el seu patrocinat va actuar de bona fe i que quan es van pactar les comissions d’intermediació ell no tenia perquè saber quines facultats tenia el director de la CASS. Això sí, el director de la CASS es va presentar com un interlocutor vàlid.
També ha assegurat la representació de Rodríguez que el fet que al seu dia es condemnés Antoni Ubach pels tribunals andorrans per haver administrat de manera deslleial la parapública no ha d’anar en detriment dels emoluments que al seu dia es van pactar per unes gestions que estan reconegudes com a realitzades. En aquest sentit, però, la CASS considera que l’actuació de l’empresari va generar un perjudici xifrat en 7,4 milions d’euros i que ara, per la via civil, li reclamen, després que la via penal no sorgís efecte. És a dir, Rodríguez reclama 15 milions a la CASS i la parapública n’exigeix 7,4 a l’empresari.
La jutgessa ha hagut de cridar l’atenció a la part defensora, és a dir, als representants de la CASS, quan han barrejat la persona física (José Manuel Rodríguez) amb la jurídica, la societat Collins. És un altre dels elements que la CASS usa, assegurant que la intermediació s’havia encarregat a Collins. Però la jutgessa ha recordat que la reclamació reconvencional que fa la parapública és contra Rodríguez i no pas contra Collins, amb la qual cosa, ha vingut a dir, no hi ha lloc a barrejar persones físiques i jurídiques.
No hi ha data perquè s’emeti una sentència, un resultat que tants anys després de l’acord entre Ubach i Rodríguez -desembre del 1992- manté a l’expectativa tant l’empresari espanyol, de 78 anys en l’actualitat, i la parapública, per les conseqüències econòmiques que pot tenir. Les fonts consultades han indicat, però, que sigui quina sigui la resolució de primera instància, aquesta acabarà sent apel·lada per una de les parts sinó per les dues davant l’Audiència Provincial madrilenya. I després caldrà encara veure si el cas tira més amunt, com ja va passar en la via penal.