La CASS i l’intermediari inversionista de l’època Ubach no arriben a cap acord i es veuen abocats a anar a judici

José Manuel Rodríguez té demandada la parapública, a qui li reclama 15 milions d’euros per les comissions que l’exdirector general li va reconèixer per les gestions que se li van encomanar

-
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i l’empresari espanyol que la parapública va ‘fitxar’ a finals de la dècada de 1980 per tal que fes d’intermediari en les inversions que l’organisme pretenia fer per treure rendiment als fons de què disposava, i que van portar la CASS a unes pèrdues milionàries per raons sobre les quals les dues parts no s’han posat mai d’acord, hauran d’anar a judici sí o sí. En l’audiència prèvia realitzada la setmana passada davant un jutjat de Madrid totes dues parts van confirmar les seves argumentacions i va quedar clar que no hi havia cap possibilitat d’arribar a un acord.

José Manuel Rodríguez, que així es diu l’empresari intermediari en qüestió, va demandar fa uns mesos la CASS en una reclamació de quantitat que suposa exigir a la parapública, en xifres rodones, 15 milions d’euros. Rodríguez reclama les comissions que al seu dia li va garantir per escrit el llavors director de la institució, el controvertit Antoni Ubach. A la quantitat esmentada s’hi arriba tot sumant la comissió suposadament pactada, els interessos legals que caldria afegir des del moment que entrava en vigor l’acord i altres clàusules que Ubach va firmar.

L'acord signat pel llavors director general de la parapública i l'empresari espanyol data del desembre del 1992 i havia de començar a operar el gener del 1994, any que va començar el plet penal

La CASS s’oposa totalment a abonar ni un euro a l’empresari espanyol. I no només això, en la resposta a la demanda feta al seu dia hi havia una petició reconvencional. La parapública, que va mantenir un llarg plet penal contra Rodríguez que ha anat del 1994 al 2012 tot acusant-lo d’haver-la estafat, entre altres coses, considera que el que ha de fer l’empresari és indemnitzar la CASS amb 7,4 milions d’euros pels perjudicis que suposadament hauria causat amb les seves gestions, la més famosa de les quals la compra de la bodega Luis Mejías. Mai no s'ha condemnat Rodríguez per aquestes qüestions. Els tribunals espanyols, amb més o menys motivació, sempre l'han absolt.

Formalment, segons que ha pogut saber l’Altaveu, la CASS rebutja les pretensions de Rodríguez per tres motius. Considera que l’empresari no està legitimat per fer la reclamació perquè l’acord d’intermediació no es va fer amb cap persona física sinó amb la societat Collins, de la qual Rodríguez, efectivament, n’era un dels accionistes però que actualment està inactiva i no està gens clar qui són els altres socis. Un segon element per oposar-se a la demanda és que l’acte pel qual es fa la petició estaria prescrit, ja que haurien transcorregut més de 15 anys. Finalment, la CASS al·lega que l’acord, el contracte, el va firmar unilateralment Ubach amb Rodríguez, sense que el primer tingués cap autorització dels òrgans de direcció col·legiada de la parapública.

Pel que ha pogut conèixer l’Altaveu, Rodríguez rebat l’argumentari de la CASS al·legant que ell era el representant legal de Collins i recordant que la prescripció no existeix perquè aquest termini hauria estat interromput pel període en què va estar actiu el procés penal, i la demanda s’hauria interposat quan encara no s’havien complert, segons aquesta part, els quinze anys, encara que no faltaven gaire mesos. Sobre si Ubach tenia el suport o no del consell d’administració, l’intermediari manté que aquest no és el seu problema.

L'organisme que gestiona la seguretat social a Andorra reclama reconvencionalment 7,4 milions d'euros a l'intermediari i cita a declarar com a testimonis Enric Bartumeu, Gerard Martínez, Christian Pérez i Fèlix Zapatero

En efecte, hi ha un document del desembre de 1992 en el qual Antoni Ubach, identificant-se com el director general de la CASS, pacta tot un seguit de condicions, que certament es poden considerar draconianes en algun cas, per l’activitat d’intermediació que havia de fer Rodríguez. A part d’interessos i altres qüestions que es detallen en el document, la xifra de base són 400 milions de les antigues pessetes. Aquest document el va reconèixer com a cert la pròpia CASS tot i qüestionant la força que tenia Ubach per estendre’l. Però Rodríguez manté que aquest no és el seu problema.

La CASS també recorda que Ubach va ser condemnat al Principat per les nombroses irregularitats delictives segons els tribunals que hauria comès, i que caldria incloure aquell contracte com una més de les anomalies. Però l’intermediari espanyol diu que aquest fet tampoc no el pot afectar a ell, més quan la CASS havia reconegut per exemple que havia de fer un abonament en un moment donat de 100 milions de pessetes que no ha pogut justificar mai que realment es fes. La parapública ha demanat a quatre persones lligades anys enrere a la CASS -Enric Bartumeu, Gerard Martínez, Christian Pérez i Fèlix Zapatero- que testimoniïn en el judici per defensar que la parapública mai va tenir la intenció de pactar els emoluments que Ubach sí que va acordar amb Rodríguez, i en virtut dels quals ara aquest darrer demana 15 milions d’euros.

Etiquetes: