La investigació de la policia que, certament, conté algunes deficiències i que les defenses dels processats i els encausats ja s’han encarregat d’anar desmuntant almenys parcialment, revelava a l’inici l’existència d’un llistat molt elevat de persones, desenes, potser algun centenar hi tot, que percebien rendes dineràries de la FAF per diversos conceptes. Hi ha un bon nombre de presidents de clubs -que són una part important del gros de les persones amb dret a vot, per exemple, davant les eleccions del 12 de setembre- que o bé són empleats de la federació o bé rebien diners per conceptes que ara la Batllia vol aclarir.
En el període que ara la instructora judicial vol aprofundir en analitzar (2012-2017) l’ens federatiu hauria emès més de 5.000 xecs, nominals i al portador, que suposarien moure més de 12 milions d’euros
De fet, i com que en el primer dels escorcolls, el maig, la policia només se’n va endur de la seu de la federació informació relativa als exercicis 2018 i 2019, ahir agents del cos d’ordre dirigits per dos fiscals adjunts -el que porta el cas, Borja Aguado, i una altra component del ministeri públic, Elisabet Puente- van tornar a l’edifici del carrer Bisbe Tomàs d’Escaldes, sota la supervisió i autorització de la batlle Maria Àngels Moreno, nova instructora de la causa principal de la denominada ‘Operació Cautxú’, per comissar més informació. En aquest cas, tots els elements comptables referents al període comprès entre els anys 2012 a 2017.
I és que resulta que segons el treball previ fet per la policia, en l’esmentat període la FAF hauria emès més de 5.000 xecs, a títol nominal o al portador, que suposaria haver fet circular per aquest mètode més de 12 milions d’euros. I de la informació aportada pels bancs en el marc de la investigació judicial realitzada per ara, no hi hauria ni un 10% de la informació sobre aquells talons. Entre altres coses, la Batllia espera ara, amb la documentació comissada ahir, poder recuperar informació de tots aquests xecs i establir-ne les traces, per saber exactament on anaven a parar tots aquests fons.
De gent que durant aquests anys ha rebut diners de la FAF n’hi ha de tota mena. Alguns, sense cap relació aparent amb l’activitat que desenvolupa l’organització. Perquè les autoritats judicials, i en certa manera ho recorda la batlle Moreno en l’aute d’aquest divendres pel qual autoritza la nova entrada a les dependències judicials, ja admeten que la FAF és una entitat de dret privat. Però també recorden que les subvencions que l’ens federatiu rep de la UEFA i la FIFA tenen un objecte social molt concret que és el de promoure la pràctica del futbol. I la Batllia i sobretot la fiscalia tenen cada cop més dubtes sobre si realment es complia aquesta finalitat.
Raonaments
En els raonaments pels quals la batlle justifica que és proporcional dur a terme una nova entrada a la seu de la FAF, explica que l’ens, que forma part de la causa judicial com a perjudicat per les activitats del secretari general, Tomàs Gea; del tresorer, José García; i de l’expresident, Víctor Santos; s’ha dedicat més aviat a contribuir a la defensa especialment del primer que no pas a mantenir-se al marge de tot plegat i esperar les decisions de la Justícia. Per tant, les actuacions “sorprenents” de la FAF “realment són legítimes i poden defensar d’alguna forma els interessos de la FAF, o bé no ho són i són accions que serveixen a interessos de persones particulars en perjudici de la FAF”.
I és en aquest darrer marc quan la batlle considera que si es donés l’escenari últim, “això revelaria la presència d’una xarxa de persones al si de la FAF que podrien cooperar conjuntament en espoliar l’associació o en encobrir l’espoli a canvi d’avantatges”. Per això considera Moreno necessari l’obtenció de la documentació que es va anar a buscar ahir a la seu federativa. Per poder disposar de tota la informació i poder valorar si les operatives fetes són raonables o persegueixen altres finalitats. D’entrada, i al marge de la documentació, molt probablement la batlle voldrà tornar a escoltar Tomàs Gea la setmana vinent tal i com li va sol·licitar la fiscalia.
Que el principal acusat, Tomàs Gea, hagi obtingut informació i documentació des de la pròpia FAF, que es considerada perjudicada, per poder-se defensar, ha encès de mala manera la fiscalia i genera dubtes a la batlle
Moreno no ha donat curs per ara a una altra petició del ministeri públic, que era que se segrestessin tots els dispositius electrònics, personals i professionals, de l’actual secretària general interina, que en gran mesura se sospita que seria la persona d’enllaç amb Gea durant la seva reclusió penitenciària. El que no considera lògic la batlle i el ministeri públic veu reprovable, és que la FAF es consideri perjudicada per la suposada actuació anòmala dels processats i, pel que sigui i a través de qui sigui, s’hagi anat facilitant documentació al secretari general per poder-se defensar. I s’hagi fet sense passar per cap canal judicial.
A més, recorda la batlle, “s’ha pogut observar que els documents justificatius aportats per Gea i obtinguts de persones de la FAF pendents d’identificar, presenten inconsistències lamentables sobre les quals el processat haurà de ser interrogat d’immediat”. En alguns casos, segons fonts coneixedores de l’evolució del ‘cas Cautxú’, la federació, en l’intent de fer fora de la causa els quatre clubs que s’han personat com a actors civils, és a dir, com a perjudicats de la mateixa manera que ho podria ser la FAF, han usat arguments que deixen fora de joc o en fals el propi secretari general. Punible o no, per mala fe o deixadesa, amb intenció o sense, queda clar almenys que la FAF era, almenys, una mena de ‘corral de la Pacheca’.