En conseqüència, la Batllia estableix en aquella data el punt de partida a partir del qual hi ha tres anys per fer una reclamació per les pèrdues sofertes. Això, és clar, comportarà, primer, haver d’acreditar que s’era un client amb uns coneixements financers i bancaris prou limitats com per no saber del risc que s’assumia comprant accions preferents. Per tant, hi ha un any més de termini per poder fer una acció que es donava per prescrita al cap de quinze dies de la publicació de la resolució per la qual s’iniciava el procés de resolució, valgui la redundància, de BPA. La sentència no és ferma i està subjecte a un possible recurs, fet que cal que tinguin en compte aquelles persones que analitzin agafar-se a la nova porta judicial oberta per accionar.
Com que per mitjà de la resolució per la qual es creava el banc pont s’amortitzaven també els títols preferents de l’entitat, ara encara quedaria un any per poder demandar pel dany sofert
Com en tantes altres decisions produïdes fins ara pels tribunals andorrans, i a partir de les primeres sentències fermes de la sala civil del Tribunal Superior, la Justícia està condemnant els bancs a retornar els diners invertits per alguns clients en la compra de productes bancaris de risc, com ara les accions preferents, quan s’arriba a la conclusió que el perfil del client obligava el banc a oferir una informació que no va donar. Un client ordinari i sense coneixements sobre el sector financer havia d’haver rebut per part de les entitats bancàries unes explicacions detallades sobre l’impacte que podia suposar l’adquisició de títols preferents.
Com que la informació no hi va ser, es considera que hi va haver un consentiment viciat i, en conseqüència, es declara nul el contracte entre client i banc. I s’obliga l’entitat a retornar el capital invertit pel dipositant. En el marc de la darrera sentència d’aquestes característiques dictada per la Batllia, com que es dóna el cas que és relacionada amb BPA, s’analitza també el termini per accionar. Una de les al·legacions que feia la defensa del banc ara intervingut i en fase de resolució, era que el termini per reclamar s’havia esgotat atès el temps que havia passat d’ençà de la signatura del contracte. És a dir, de la compra de les accions.
Per poder formular la reclamació, però, també s’haurà d’acreditar que s’era un client sense la informació ni els coneixements necessaris per saber del risc que es corria amb les participacions
Però el tribunal conclou que no. Que el termini per reclamar cal comptar-lo a partir que el client té un coneixement efectiu de l’abast real del perill, del risc, que suposen les accions preferents. I que aquest coneixement es concreta amb la resolució del 21 d’abril del 2016 per la qual s’amortitzen les preferents de BPA i es deixen a valor zero. És a dir, els clients perden tots els diners invertits en preferents.
En conseqüència, els clients que puguin demostrar que no tenien els coneixements necessaris per saber del risc que agafaven comprant preferents -no seria el cas, per exemple, d’un gestor de la pròpia BPA que hagués adquirit títols d’aquestes característiques- tenen, en principi, i sempre i quan el Superior, en cas de recurs, no hi digui el contrari, marge fins al 20 d’abril de l’any que ve per poder reclamar.
Comentaris