La Batllia es posa en marxa per aclarir les amenaces a BPA de l’exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola

Comentaris

La Batllia es posa en marxa per aclarir les amenaces a BPA de l’exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola
La Batllia es posa en marxa per aclarir les amenaces a BPA de l’exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola
  • A petició del jutge instructor del cas de les coaccions, Exteriors ha demanat a Espanya que retiri a Celestino Barroso la immunitat de què gaudia quan hauria comès els actes delictius
  • El cap de Govern, Toni Martí, assegura en seu parlamentària que l’executiu “des del punt de vista diplomàtica ja ha fet tot el que havia de fer” per tal s’agiliti la investigació de les extorsions
  • El màxim responsable governamental, a preguntes de l’oposició liberal, admet que coneixia l’existència d’una controvertida gravació i assegura que ell se’n va encarregar de dur-la a fiscalia
  • Tot i el compromís de formalitzar una queixa institucional si hi havia proves de les pressions delictives, el mandatari andorrà diu ara que només ho farà “si hi ha un dictamen judicial”
El ministeri d’Afers Exteriors, a petició de la Batllia, ha cursat una demanda davant les autoritats espanyoles per tal que aixequi la immunitat diplomàtica de què gaudia l’exagregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, quan va advertir diversos dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA) que si no accedien a parlar amb Madrid el banc se n’aniria en orris. La Batllia s’ha posat en marxa per aclarir d’una vegada per sempre les amenaces i coaccions que la denominada policia patriòtica espanyola va proferir a BPA en el marc del ‘cas Pujol’. I que va acabar comportant “el cap de destral”, usant la terminologia emprada pel propi Barroso, al grup bancari andorrà. L’existència de la petició a Espanya l’ha revelat aquest divendres el cap de Govern, Toni Martí, durant una sessió parlamentària i arran d’una pregunta formulada pel president suplent del grup liberal, Jordi Gallardo, que s’ha interessat per si el màxim responsable governamental era coneixedor de la gravació que fa uns quants dies va aparèixer a diversos mitjans de comunicació i en la qual l’esmentat Barroso assegura, el 2 de juny del 2014 al llavors conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, que porta un missatge de Madrid que diu que el Banc d’Espanya està disposat “a carregar-se” Banco Madrid si l’entitat de capital social andorrà no col·labora en quelcom que no sap. En canvi, avisa, si hi ha cooperació no passarà res de res.

la gravació

Arran de la pregunta, Toni Martí va explicar algunes certeses, va exposar algunes inexactituds i va ‘oblidar’ alguns detalls prou importants. El cap de l’executiu, d’entrada, va assegurar que era “coneixedor” de l’enregistrament i que “va ser el Govern qui el va fer arribar a la fiscalia”. Martí, davant el Consell General, va explica que el màxim accionista de BPA fins a la seva nacionalització, Higini Cierco, va ser qui li va portar la gravació en una clau de memòria en el marc d’una trobada concertada per al 27 de setembre. Martí va explicar també que l’endemà mateix va trametre aquell dispositiu amb la gravació al fiscal general. El cap de Govern ha evitat explicar que havia va declinar escoltar la gravació uns dies abans de marxar a Nova York per participar a l’assemblea general de les Nacions Unides (ONU) i tampoc no ha dit que igual que ell va accedir a portar l’enregistrament a la fiscalia, els accionistes de BPA, que havien aconseguit obtenir la gravació feia poques setmanes, van acordar amb Martí que la durien a la Batllia, com van fer, i on ja van presentar una querella, entre altres, contra l’esmentat Celestino Barroso. El batlle instructor del cas de les coaccions i amenaces va rebre la gravació entrada per la família Cierco pocs dies després de la trobada entre Higini Cierco i Toni Martí. Encara uns dies més tard, els assessors legals dels Cierco van advertir al jutge que malgrat que Barroso ja no és ara agregat d’Interior i ha tornat a una comissaria de policia amb el grau d’inspector, els actes protagonitzats mentre tenia rang de diplomàtic continuen gaudint d’una protecció especial si no és que aquella administració que li va atorgar li retira. Per això és necessari que se li aixequi la immunitat: per poder-lo investigar degudament. Per això la Batllia va sol·licitar al Govern que fes els passos necessaris per aconseguir aquest aixecament de la protecció diplomàtica que tenia Barroso quan hauria proferit les suposades coaccions. D’aquí que Exteriors hagi cursat la demanda revelada per Martí en seu parlamentària. I Espanya pot concedir la sol·licitud feta o la pot denegar, amb la qual cosa serien les autoritats judicials espanyoles les que haurien d’investigar l’exagregat d’Interior pel seu suposat comportament delictiu. En qualsevol cas, i això sí que ho ha assegurat el cap de Govern, les autoritats espanyoles, a través de l’ambaixada haurien mostrat el seu “compromís que ens donaran totes les facilitats per aclarir el que ha succeït”. De fet, segons Martí, ja abans de rebre la gravació el ministeri d’Exteriors haurien fet les gestions pertinents per facilitar la investigació. Enutjat amb el “to amenaçador”, a parer de Martí, que usava Gallardo -que va exigir transparència i explicacions en relació a un cas tan transcendent com el de BPA- durant la intervenció parlamentària, el cap de Govern va assegurar al Consell que “des del punt de vista diplomàtic ja hem fet el que havíem de fer”. I va explicar, davant els requeriments del president suplent liberal, que no té l’obligació d’haver d’explicar tot allò que es fa. Però que el Govern s’ha mogut i “va ser el primer de portar a la Justícia” la gravació. Gallardo va recordar a Martí que feia més d’un any l’executiu es va comprometre a fer les queixes institucionals que fossin necessàries si apareixien proves de les amenaces denunciades pels responsables de BPA. Aquest divendres, però, el cap de Govern, que va admetre no haver tractat la qüestió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, ja va recular una mica més i va demanar-se: “He d’anar més enllà de la Justícia?” Ell mateix es va respondre: “No. Si hi ha un dictamen judicial condemnatori ja es veurà i ja faríem les queixes oportunes”. Aquesta explicació la va fer després d’assegurar, també, que “si es demostra” que les amenaces van ser reals el Govern “actuarà”. Perquè l’executiu “vol ser just amb tothom. No tinc cap a priori amb ningú”.

Comentaris

Trending