El batlle que instrueix el cas de les presumptes amenaces i coaccions que suposadament haurien exercit contra alts responsables de Banca Privada d’Andorra (BPA) components de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola, Manel Santolària, ha admès a tràmit la querella presentada a final de gener per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA). L’acció legal de l’entitat presidida per Elisa Muxella va contra el comissari responsable de l’àrea d’afers interns de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra i inspector de policia Celestino Barroso.
L’IDHA parteix dels mateixos arguments emprats pel màxim accionista de BPA, Higini Cierco, durant la seva declaració de l’agost passat davant la batlle instructora del sumari general del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance. Arran d’aquell exposat en forma de denúncia, ratificat després davant de Santolària una vegada se li va assignar per torn la investigació dels fets, s’han presentat diverses querelles. Començant pel propi Cierco, també n’han interposat la família Pujol, en considerar que tot l’entramat aixoplugat sota la denominada ‘Operació Catalunya’ l’hauria perjudicada; l’exconseller delegat del banc intervingut i que, alhora, també va ser víctima de les suposades amenaces, Joan Pau Miquel; i en darrera instància l’esmentada institució cívica.
L’organització presidida per Elisa Muxella ha optat per la fórmula prevista en la Constitució de l’acusació popular per personar-se en la causa. Per constituir-se en acusació popular, formalment cal interposar una querella criminal. I això és el que va fer l’Institut de Drets Humans el 26 de gener. En el mateix acte que s'ha formalitzat la querella també s'ha ratificat, un tràmit processal necessari en aquest tipus d'accions i que tot sovint es fa en dues fases. L’IDHA va decidir comparèixer en la causa “en defensa dels drets humans (dret a la llibertat, a la seguretat i al patrimoni entre altres) dels possibles perjudicats que presumptament s’haurien vulnerat pels querellats, pels fets objecte d’investigació en les abans esmentades diligències”. D’altra part, la mateixa entitat, en personar-se com a acusació popular, “també defensa la protecció de la sobirania i integritat de l’Estat andorrà”.
Per ara, la instrucció d’aquesta causa va molt lenta. Un cop ratificats els fets per Higini Cierco i presa declaració a una altra persona, exmembre del consell d’administració del banc en tan què testimoni dels fets, ben poca cosa més ha avançat la instrucció. Això sí, s’han admès querelles i, una de les darreres diligències, a petició de la representació legal de la família Pujol, va ser la petició a Sindicatura de les gravacions de les compareixences de Cierco i el seu exadvocat, Jaume Bartumeu, davant la comissió legislativa especial que vetlla per a l’estabilitat i la vigilància del sistema financer, més coneguda com a ‘comissió BPA’. Aquesta demanda de Santolària ha aixecat ampolles al Consell General, que s’ha vist obligat a sol·licitar informes jurídics per aclarir si ha de donar o no una documentació -la gravació i les corresponents transcripcions- d’un òrgan que actua a porta tancada i, suposadament, sota secret.
Abans de dur a terme aquesta diligència o d’admetre a tràmit la querella de l’Instutut de Drets Humans d’Andorra, Santolària va mirar de treure’s de sobre la causa abstenint-se en favor de la batlle a qui finalment s’ha assignat la investigació d’un cas de presumpta revelació de secrets bancaris, també impulsar per la família de l’expresident català Jordi Pujol. Inicialment, aquesta causa la instruïa la batlle Cristina Bea, però davant la renúncia motivada d’aquesta, se n’ha fet càrrec finalment la també jutgessa Alexandra Terés. Per ara, no s’ha acceptat l’acumulació de causes i, per tant, Terés i Santolària continuen cadascun pel seu camí. I amb la petició a aquest darrer que citi d’una vegada a declarar el comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que hauria elaborat uns informes on dóna alguns detalls de l’actuació de Martín Blas en relació a les suposades coaccions als dirigents de BPA i que s’hauria mostrat disposat a traslladar-se al Principat per respondre davant la Batllia sempre que se’l citi degudament i amb els drets processals pertinents.
Comentaris