El sector bancari no es refia gens del nou projecte de llei de recuperació i de resolució d’entitats financeres. Sí que a través de l’Andorran Banking s’han fet algunes trobades -lamenten les fonts que a darrera hora i quan ja estava tot gairebé dat i beneït a nivell governamental-, però hi ha massa temor sobretot amb les exigències que es puguin imposar a nivell d’increments de fons propis, de capital social.
Segons les fonts del sector consultades, a banda de la nova taxa que la normativa que substituirà l’actual ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’ crea, el principal maldecap per als bancs es troba en allò que tècnicament s’anomena MREL i que no és altra cosa que el requisit mínim de fons propis i passius exigibles, és a dir el ‘coixí’ del que han de disposar les entitats i que pugui servir per absorbir les eventuals pèrdues. L’MREL es regula en el capítol sisè del projecte de llei, que versa sobre la recapitalització interna.
Les fonts consultades han explicat que el neguit que hi ha en el sector -cert que en algunes entitats més que en altres- és que es pugui exigir un increment de capital quan ara mateix alguns dels bancs ja van molt justos i han hagut de fer veritables esforços per no veure perjudicats altres indicadors essencials per la bona marca del negoci i el compliment dels requisits legals. També hi ha dubtes sobre aspectes que el projecte de llei preveu regular a través de reglament i, per tant, donen un marge discrecional molt gran a l’administració.
Les fonts consultades han assegurat que des del sector ja s’estan preparant esmenes -o almenys suggeriments d’esmena- per fer arribar quan s’escaigui als grups parlamentaris per tal que en valorin la seva idoneïtat. No obstant, es lamenta de forma general en el sector -hi ha entitats que més, altres que menys- que no s’hagi treballant el projecte de llei més conjuntament. En aquest sentit, es considera que l’executiu tira massa pel dret sense consultar amb els sectors afectats, en aquesta ocasió el financer i més concretament el bancari.