Villarejo ja havia començat el 2012 la seva creuada contra la línia catalanista que començava a plantejar posicions independentistes. Ho feia, suposadament, sense control judicial però amb aval polític. Justament, hauria estat a través de Victória Álvarez, la qui fou parella de Jordi Pujol jr., que ja va ser qui va aportar tot d’informació sobre l’ex-president català i que presumiblement estava ‘a sou’ de fons reservats, que Villarejo hauria arribat a José Luis Pérez, un home obsessionat amb l’entorn blaugrana per un embolic de faldilles que el va deixar sense parella.
Pérez, molt actiu a les xarxes socials fins al punt de ser condemnat en algunes ocasions en què fins i tot es va posar de relleu el seu fràgil estat de salut mental, seria qui almenys en una reunió el 13 de gener del 2014 en un hotel de Madrid va començar a parlar de Rossell i Cierco a Villarejo. Així ho explica ‘El Periódico de España’, que hauria tingut accés a l’agenda del controvertit comissari jubilat i hauria contactat també amb José Luis Pérez, qui hauria reconegut els contactes i que ell va facilitar suposada informació conscient que estava davant una mena de ‘CNI privat’.
Durant molts mesos, el treball presumptament il·legal de Villarejo es va mantenir en secret. La denominada ‘Operació Catalunya’ feia temps que estava en marxa i com que el primer gran objectiu era aconseguir material contra l’independentisme, pensant que liquidant civilment els Pujol això podria frenar l’ascens sobiranista català, una de les primeres qüestions que es trama és aconseguir informació bancària de l’ex-president de la Generalitat. D’aquí, aparentment, que es fa saltar pels aires Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid amb la col·laboració i impuls de les autoritats andorranes i també de les americanes.
Com que l’esquitx que es pretenia contra l’independentisme no feia prou efecte, i a partir entre altres coses d’aquella informació recopilada per Villarejo a partir dels contactes, dos almenys segons la informació del rotatiu madrileny, amb Pérez, el 2017 es va acabar detenint Sandro Rossell i el gestor andorrà Joan Besolí. Tots dos van estar dos anys a la presó essent absolts posteriorment perquè res del que es deia es va poder provar i els fets principals descrits no eren delictius.
Comentaris (8)